El dia 9 de setembre, festivitat de Sant Pere Claver, catalàuniversal, que es feu esclau dels esclaus negres, moria a l’Hospital de la Valld’Hebron un altre capellà català que ha fet de la seva vida un lliurament totalals qui encara avui són víctimes de tantes menes d’esclavatges i una lluita pererradicar-ne les causes: Mn. Manel Pousa Engroñat, conegut per tothom com elpare Manel.
Nascut a Granada, de pares catalans, acabats els estudiseclesiàstics, fou ordenat de prevere a la parròquia de Sant Josep Oriol deBarcelona el 1975. Va exercir a la parròquia de la Santíssima Trinitat de laTrinitat Vella i als barris de Verdum i Roquetes, barris on va anar sentconegut pel seu suport als més necessitats, especialment presos, joves ipersones sense recursos. Exponent d’una Església que surt a les perifèries.
Distingit amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de laCiutat, va promoure la Fundació Pare Manel que se sustenta gràcies a unaimportant xarxa solidària de persones, empreses, administracions, fundacions,que li donen suport i que organitza el festival solidari «Guanya’t el Cel ambel Pare Manel» que enguany, en la seva 24ena edició, a causa del confinament, hahagut de celebrar-se virtualment, amb la participació d’artistes de relleu enel món de la música, del teatre, de l’humor, de l’il·lusionisme… I tot amb unto juvenil i desenfadat. No sovintegen en el clergat diocesà capellans que atreguinfigures destacades de les arts escèniques per a una bona causa. El pare Manelva dir en el seu missatge inicial que «la solidaritat ens porta a fer la vidamés agradable».
Quan s’atenen casos de crua marginalitat, de vegades hom esveu abocat a plantejar-se decisions arriscades, al límit de la moral de situació.Al pare Manel algunes declaracions en un polèmic llibre entrevista licomportaren problemes, tot i que ell es va retractar recentment i públicamentde manera inequívoca: «Una cosa són els meus desitjos personals, els meus sentiments,les meves interpretacions de les grans lluites i contradiccions que trobo en lameva vida, i una altra la meva fe, amenaçada però indestructible en Déu, en Jesucrist,en l’Església Una Santa Catòlica i Apostòlica» i encara afegia: «Reconec que endiferents ocasions he creat confusió en manifestar-me, barrejant un d’aquestsaspectes amb l’altre, els sentiments humans amb el do de la fe. Rectifico totel que pugui haver manifestat en contradicció amb la fe, la doctrina idisciplina de la nostra Església. No era la meva intenció.»
Només Déu sap qui es guanya el Cel, però el pare Manel, queha sabut descobrir el rostre de Crist en el pres, el vulnerable i l’exclòs, témoltes possibilitats.
