No hi ha dubte que la sensibilitat per la cura de la Creacióha anat creixent i ens ha unit molt en un treball que s’està fent des de moltesprocedències socials, religioses, ecologistes… i també amb la incidència econòmicai política que cada vegada més hi participa, encara que no sempre amb unsobjectius ben definits a la pràctica, perquè encara són prioritaris altresinteressos. Si el primer dia de setembre —Jornada Mundial de Pregària per a laCura de la Creació— vam iniciar un itinerari que conclourà el dia 4 d’octubreen memòria de sant Francesc d’Assís, és per fer-nos més i més sensibles ambactitud cristiana a tot allò que ens dignifica i, alhora, dignifica la nostraTerra.

El papa Francesc, en el seu missatge per a aquesta ocasió,parla de «Jubileu» i ho fa referint-se al temps privilegiat que es dona a la Terraper descansar, un temps sagrat per recordar, descansar, reparar i alegrar. Fentreferència a l’encíclica Laudato Si, mostra la unitat de l’ésser humà amb totala creació, font i mostra de l’equilibri i bellesa que ha de definir la casa detots, diu: «Tot està relacionat, i tots els éssers humans estam junts com agermans i germanes en una meravellosa peregrinació, entrellaçats per l’amor queDeu té a cadascuna de les seves criatures i que ens uneix també, amb tendreafecte, al germà sol, a la germana lluna, al germà riu i a la mare terra» (LS92).

Tan donats avui a valorar la memòria, tenim el perill deveure-la de forma molt parcial i no abastar la meravella de conservar lamemòria de la nostra existència interrelacional. Per això, dirà que «hem derecordar constantment que tot està relacionat, i que l’autèntica cura de lanostra pròpia vida i de les nostres relacions amb la natura és inseparable dela fraternitat, de la justícia i de la fidelitat als altres» (cf. LS 70).

Vivim un temps que ha de ser per reformar actituds irefer situacions, per pensar de nou en els altres, ser molt sensibles a lesseves necessitats, especialment quan es tracta dels més pobres i vulnerables.«Avui —ens diu— la veu de la creació ens insta, alarmada, a tornar al lloccorrecte en l’ordre natural, a recordar que som part, no amos, de la xarxainterconnectada de la vida. La desintegració de la biodiversitat, el desastrós incrementdels desastres climàtics, l’impacte desigual de la pandèmia en curs sobre elsmés pobres i fràgils són senyals d’alarma davant la cobdícia desenfrenada delconsum.» Proposem-nos créixer més en sensibilitat, és un pas sempre necessari.