Nascuda a La Sagrera, a la casa modernista que va edificar el seu avi, metge, al carrer Gran de la Sagrera, actual 169, i filla del també metge Bonaventura Gispert, ambdós una institució a La Sagrera, en casar-se va anar a viure a pocs metres, al carrer de les Neopàtria, tocant la Rambla de Sant Andreu, on el seu marit, Enric Vidal, tenia la consulta de metge, un metge de cinc generacions andreuenques i sagrerenques, que va morir el desembre de 2017.
Nascuda el 6 de juny de 1936 va passar la guerra a una masia al Vallès, i retornà amb la família a La Sagrera el 1939. Compromesa social molt jove, feia de mestre a Montjuic, a Can Túnis, a suburbis de barraques amb el compromís cristià per endavant participant en la fundació de l’Associació de Veïns de Sant Andreu, el Club Natació Sant Andreu, lligada a les AMPA de l’Escola Mare de Deu dels Àngels de La Sagrera i de Jesús Maria i Josep de Sant Andreu, militant del PSUC, seria llarg de detallar allà on va ser.
Regidora per PSUC primer i després per el PSC entre 1979 i 1995, engegaria els centres cívics durant el mandat de l’Alcalde Narcís Serra. En marxar de l’Ajuntament seria cridada a participar en el Concili de la Tarraconense organitzat per l’església catalana, sent entre 1998 i 2004 directora de Càritas Diocesana de Barcelona i després presidenta, entre 2002 i 2004, de l’estatal a Madrid, compaginant ambdós càrrecs.
A partir del 2004 va continuar col·laborant i participant en diverses fundacions solidàries, d’església o laiques, de caràcter jovial i afable, sempre molt accessible a tothom, va continuar veient-se pel barri i participant en alguns actes fins a temps molt recent inclús fa poc encara va moure polèmica en un carta defensant al Cardenal de Barcelona.
Creu de Sant Jordi el 2002, Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya el 2013, pregonera de la Festa de la Mercè el 2014, fins al darrer moment ha estat al costat dels febles, sent solidaria i sensible a qualsevol tema social, amb un punt de vista i una clarividència sovint sorprenent per com simplificava les coses.
Col.laboradora de Ràdio Estel i de Catalunya Cristiana, gran conversadora, dues anècdotes tristes estan relacionades amb l’emissora: una la seva caiguda a les escales del metro, quan sortíem plegats d’una tertúlia matinal i retornàvem a Sant Andreu; l’altra acabant de morir el seu marit, amb el qual m’unia una bona amistat, vaig rebre la seva trucada al mòbil al portal de Ràdio Estel quan anava a participar a una tertúlia.
La darrera vegada que ens vàrem veure va ser abans del confinament, a la Parròquia de Sant Josep Manyanet, acompanyada del seu fill. Descansi en Pau, avui sentim el dolor de la seva mort i transmetem el consol a fills, filla i néts, que poden estar ben orgullosos del seu llegat.
