Una frase així només la pot pronunciar aquella persona quefa front a les dificultats amb coratge, serenor, equilibri i ha assumit amblucidesa la situació que viu i el moment en què es troba. Mentre d’una part se’nsexigeix autenticitat, coherència i una identitat ben definida, de l’altra, tambéapareix el pes de l’accídia i la temptació de la indiferència. Encara més enaquest temps estrany que no sabem prou bé què ens depara cada dia, sense unespai per pensar i com a obligats a actuar, subjectes sovint a la imprevisió.

Per això, és just que ens demanem com gestionar la incertesaquan apareix condicionada per la por? Hi ha qui està avesat a viure enmig de privacionsi a pocs metres hi ha qui viu en l’abundància, creant així espais amplis dedesigualtat. El coronavirus llença una alerta constant i ho fa posant-nos atots en la corda fluixa de passar per situacions que reclamen laresponsabilitat personal i ens urgeixen a aquella solidaritat que sols éspossible si esdevé esforç col·lectiu.

Quan al llarg del temps ens hem acostumat a tot, qui sap sil’ús que n’hem fet d’ell ens ha fet millors, avui és totalment necessaridonar-li el màxim d’atenció i importància. Hem de ser capaços de dir: «Em veigamb cor per a tot!» És l’actitud que s’espera d’un cristià, és el que llegim a l’Evangeliquan Jesús ens vol valents i ens crida al seu seguiment, encaixant també lescontrarietats. En aquest moment, evitem les excuses, el que ell espera ésautenticitat, coherència, perseverança i fermesa de decisió. Per això, serà boque comptem amb la força de l’Evangeli, que és el qui obre el cor enverstothom, mira amb predilecció els pobres i valora la seva senzillesa, únicaactitud que fa possible que l’amor de Déu hi faci estada.

S’està parlant de «normalitat», però de quinanormalitat es tracta quan de fet la crisi sanitària i econòmica posa en unasituació extrema moltes persones que ja no aguanten els seus embats? Hi pot haveruna normalitat «malalta» que obliga a no veure’s amb cor per a tot, pel fet de sentir-sefora d’una vida digna i d’un treball decent. Quins arguments pot oferir unapromesa d’esperança que enforteixi a qui li costa aixecar el cap? Què fer pertornar a dir «em veig amb cor per a tot!»? Sant Pau completa la frase i diu:«Em veig amb cor per a tot, gràcies a Aquell que em dona força» (Fl 4,13). Laconfiança posada en Déu, el seguiment de Jesús, deixar que el seu Esperit ensompli dels seus dons, en són la resposta i la font del compromís.