La clau d’aquest llibre és la trobada amb Déu. Com es pot transmetre o comunicar als joves d’avui la importància d’aquesta experiència?
Per ser persona, no en tenim prou amb les quatre necessitats vitals que sentim. Tots necessiten una transcendència. L’oferta cristiana es l’amor de Jesucrist. Allò que cal es connectar amb aquesta necessitat que tot esser humà té, a través del que ens proposa l’evangeli.
Tabor, paraula principal del títol, és un altre dels referents del que vostè planteja en aquest treball. ¿Què ens diu aquesta muntanya, i particularment el relat de la Transfiguració de Jesús, per entendre que el Déu amagat es pot fer present en les nostres vides?
He agafat la imatge del Tabor justament perquè sembla que l’experiència de Déu hagi de ser una experiència estrambòtica. Per cert, que la paraula Tabor no apareix a l’evangeli. Es dedueix perquè es parla d’una muntanya alta, però no se sap si és el Tabor. Això, què vol dir? Doncs que aquestes muntanyes altes, cal que les fem nostres per descobrir Jesús. Quan Jesús pregunta als deixebles “qui dieu que soc jo?”, Pere contesta, “tu ets el messies, el fill de Déu”. Això és el que diu i, al Tabor, ho viu. Ho diem, es cert, però ens falta viure-ho.
Un altre aspecte fonamental d’aquest llibre, ‘Tabor’, és la idea d’experiència a partir del gran esdeveniment del Déu amb nosaltres, encarnat en Jesucrist que viu, mor, ressuscita i ens envia l’Esperit Sant. En l’últim capítol, i després d’altres referències bíbliques i filosòfiques anteriors, vostè relata la trobada dels deixebles d’Emmaús amb el Jesús que ha tornat a la vida però que inicialment no és reconegut. ¿Quin és el gran repte de l’Església actual per oferir millor Crist als joves que no el reconeixen en les experiències de la vida, enmig d’aquesta societat tan activa i de tantes vivències?
Cal pedagogia per ensenyar a reconèixer Déu. Cal ajudar a reconèixer el Senyor, aquell que ja hem viscut. Un bon exemple és Joshua Bell, un violinista de fama mundial que va fer un experiment sociològic. El van posar a tocar en una boca de metro de Washington vestit amb texans i la gent, com que no el reconeixia, no s’impressionava. D’alguna manera, és el que ens passa amb Déu. És molt proper i no el sabem reconèixer.
I el fet de no descobrir el ‘Deus absconditus’, que vostè relaciona al final amb l’Esperit Sant, pot ser també conseqüència d’una pastoral mal feta?
Vull lligar tres coses, que sembla que vagin molt separades, però que han d’estar unides. En primer lloc, en el món actual, Déu no hi és. D’altra banda, quan hi ha un problema, tothom és pregunta on és Déu. I el darrer aspecte és la vida espiritual. Cal lligar els tres conceptes: un Déu que està amagat, sembla allunyat, però que cal aprendre a trobar i a buscar. L’experiència dels místics ens ajuda, com també la del dolor i del patiment. D’aquesta manera, podríem descobrir amb molta més profunditat qui és Déu.
Són moltes les persones, creients o que es troben buscant la transcendència, que poden llegir aquest llibre. De quina manera pot ser utilitzat en els àmbits pastorals de l’Església amb els joves d’avui? Podria ser com un dels manuals?
