El 27 d’octubre es complia el 34è aniversari de la històrica pregària per la pau convocada per Joan Pau II a Assís amb els representants de les religions mundials. En aquesta visió de pau hi havia una “llavor profètica” que ha anat madurant amb els anys. És en aquesta perspectiva que el papa Francesc ha proposat a l’encíclica Fratelli tutti “un nou somni de fraternitat i d’amistat social”. L’encíclica expressa la condemna de la guerra, però sobretot l’esperança d’una pau possible, de la qual cadascú n’és un “artesà”.
En un moment de grans dificultats a causa de la pandèmia i de les moltes guerres oblidades que sacsegen el món, “l’esperit d’Assís” ha continuat el seu camí. Des de la plaça del Campidoglio de Roma les religions han enviat un missatge d’esperança per la humanitat. Ningú se salva sol: Pau i Fraternitat va ser el títol de la trobada de pregària per la pau promoguda per la Comunitat de Sant’Egidio. “La lliçó de la recent pandèmia —va dir el papa Francesc— si volem ser honestos, és la consciència de ser una comunitat mundial que navega en una mateixa barca, on el mal d’un perjudica tothom. Recordem que ningú se salva sol, que només és possible salvar-se junts.”
Pau significa construir junts en el diàleg, sense excloure ningú o oprimir l’altre. “Les religions —va assenyalar Andrea Riccardi— viuen del diàleg perquè la seva primera obra és la pregària que és diàleg amb Déu, com deia Pau VI”. El patriarca Bartolomeu I va convidar a veure els signes de la “presència divina en la creació”. També van intervenir-hi el gran rabí de França Haïm Korsia o el budista japonès Shoten Minegishi. El representant de la Universitat de Al-Azhar va llegir un missatge del Gran Imam Ahmed Al-Tayyeb, que concloïa amb una invitació: “fem retornar a la gent el somriure arrencat per les guerres”. El papa Francesc va tancar els parlaments amb una apassionada crida: “Necessitem la pau! Més pau! No podem romandre indiferents. El món, la política, l’opinió pública corren el risc d’acostumar-se al mal de la guerra, com un company natural en la història dels pobles”.
En el manifest de pau, firmat pels líders religiosos, s’ha invitat els responsables dels Estats a treballar conjuntament cap a “una nova arquitectura de la pau” i a unir “les forces per la vida, la salut, l’educació i la pau”.
