“El bisbe Ciuraneta era bondadós

Ha mort als 80 anys el bisbe Francesc Xavier Ciuraneta, sacerdot de la diòcesi de Tortosa que va ser bisbe de Menorca i, entre el 1999 i el 2007, de Lleida. Nascut a la Palma d’Ebre (Ribera d’Ebre), va ser ordenat sacedot el 28 de juny del 1964 a Tortosa. El 12 de juny del 1991 el Papa el va nomenar bisbe de Menorca. El 14 de setembre del mateix any va rebre l’ordenació episcopal a la catedral menorquina pel nunci Mario Tagliaferri. El 29 d’octubre del 1999, Joan Pau II el va nomenar bisbe de Lleida, diòcesi de la qual va prendre possessió el 19 de desembre del mateix any. Va cocupar aquest càrrec fins al febrer del 2007, quan va renunciar per motius de salut, ja que estava afectat pel Parkinson. Durant el seu pontificat a Lleida, es va construir el nou edifici de Càritas diocesana i la remodelació de l’Acadèmia Mariana. Ciuraneta també va promoure la construcció de la Casa d’Espiritualitat, les parròquies de Santa Teresa Jornet i de Sant Antoni Maria Claret, totes dues a la capital del Segrià. Francesc Xavier Ciuraneta serà enterrat aquest dijous a la tarda a la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la catedral de Lleida, segons la seva voluntat, als peus de la patrona de Catalunya, on també hi ha la tomba d’un altre bisbe emèrit de Lleida, Ramon Malla. Aquest dimecres, en el programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, l’actual titular de la diòcesi de Lleida, Salvador Giménez Valls, ha valorat la figura del bisbe Ciuraneta.

Com definiria el bisbe Francesc Xavier Ciuraneta com a persona, com a home d’Església i com a pastor?

Com a persona ha estat molt bondadós, com a home d’Església molt vinculat a la obediència eclesial i com a pastor, molt proper als problemes de tot el seu poble, des de el clergat fins als laics.

La senzillesa i la proximitat del bisbe és un valor que necessita ara l’Església de manera especial?

Més que mai. Crec que quan algú diu que ha canviat molta cosa respecte al paper els bisbes te raó. Hem d’estar propers als problemes del nostre poble i cal aprendre a fer-ho bé, i això ho feia de manera excel·lent el bisbe Ciuraneta.
Què destacaria de l’aportació del bisbe Ciuraneta a la diòcesi de Lleida i que ara estigui donant fruits?
Cal subratllar que ara és més complicada la relació personal d’uns i de altres perquè estem moment vivint moments complicats en relació amb la fe. Ara hi ha un sector més allunyat i tenim la obligació de fer proper el missatge de Jesucrist també per a ells. El bisbe Ciuraneta ho va fer molt bé, tant en la part material, com en la part de la transmissió de la fe. La gent comenta que era d’allò més fàcil escoltar-lo o llegir-lo, perquè feia imatges molt senzilles i al mateix temps sempre molt fidel a l’Església i a Jesucrist.
Francesc-Xavier Ciuraneta va presentar la renúncia com a bisbe de Lleida al febrer de 2007, quan estava a punt de complir 67 anys, molt abans de l’edat canònicament establerta. Ho va fer per raons de salut. És un gest molt difícil per a un pastor diocesà i alhora molt honest i humil, oi?

Jo crec que sí. Es va donar que ell no podia seguir, per la seva salut, i es important reconèixer les limitacions humanes. Li va escriure al Papa i li va explicar. I el Papa va fer un ràpid nomenament d’altre bisbe de Lleida.

El bisbe Ciuraneta serà enterrat a la Capella de la Mare de Déu de Montserrat, de la catedral de Lleida, al costat del qui havia estat el seu predecessor a la diòcesi, Ramon Malla. Serà una celebració diocesana de dol i d’esperança alhora, oi?

Sí, però no volem crear polèmiques quan tota la situació social i sanitària és complicada. Respectarem tot, la distància, les precaucions. No aplicarem la mesura de les 100 persones als temples perquè no ha sortit publicada encara. De tota manera, mb l’aforament de la catedral de Lleida, podem ser unes 160 persones.
El bisbe de Barbastre ha demanat aquest dimecres al de Lleida que recapaciti després del recurs contra la sentència que obliga a tornar les obres d’art que reclama la diòcesi aragonesa. Àngel Pérez reclama al seu homòleg lleidatà que tanqui el que qualifica de “dolorós capítol per no seguir aprofundint en la humiliació i ultratge dels que reclamen el que és seu perquè és qüestió de dignitat i justícia”. Les al·legacions del Bisbat de Lleida es refereixen a la sentència del Jutjat de Barbastre que va ordenar, el 10 de desembre passat, la immediata devolució de 111 obres d’art a les 43 parròquies aragoneses que són les seves legítimes propietàries. El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, ha formalitzat davant l’Audiència Provincial d’Osca un recurs al·legant, entre altres qüestions, que no era lliure quan va reconèixer la propietat aragonesa dels béns. L’apel·lació invoca “l’obediència deguda” a Roma per justificar que entre 2008 i 2017, en tres ocasions, va reconèixer que les obres d’art eren de les parròquies. També han apel·lat la Generalitat i el Museu de Lleida. Segurament és aquest un tema trist i dolorós per a la diòcesi de Lleida, que vostè ara governa i que abans havia dirigit el bisbe Ciuraneta, oi?

En relació amb aquest tema no vull dir res. És només la creu que m’ha tocat viure. Crec que estem fent el que toca. Però prefereixo no comentar-ho. La meva opinió ha estat el silenci i el respecte cap a allò que diguin els tribunals.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d’aquest dimecres 11 de novembre.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!