El temps que vivim hauria de ser una oportunitat per aprofundir personalment i en grup en temes tan cabdals com el de l’economia. I no tant per plànyer-nos de les greus conseqüències econòmiques de la pandèmia, com de ser enginyosos i creatius en el destí de les nostres finances a la llum de la Doctrina Social de l’Església.
Ja al Catalunya Cristiana 2041 (4/11/2018) dedicàrem l’Editorial i el Primer Pla a les finances ètiques. Hi recollíem les declaracions del cardenal Peter Turkson, prefecte del dicasteri per a la Promoció i el Desenvolupament Humà: «Quan invertim, hem de saber com serà emprat el nostre diner, com serà invertit i per a què servirà. Hem de ser coherents amb la nostra fe i amb els principis socials de l’Església.» Habitualment, quan posem els diners al banc no preguntem què en fan, perquè molts ja sabem que les entitats financeres solen aplicar els nostres diners als mercats de finances seguint la pura especulació buscant un rendiment ràpid i fàcil. Recordem que el cardenal Omella va qualificar de «pecat» el fet que els bancs no tornin a la societat els beneficis que han aconseguit després del seu rescat amb diner públic. I l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, tornava a plantejar la qüestió al final d’una conferència telemàtica a la Cambra de Comerç de Reus el 22 d’octubre passat: «Salvar a qualsevol preu
el sistema bancari i financer, fent pagar el preu a la població i sense la decisió de canviar el sistema, referma el domini absolut de les finances.» Francesc, a la Fratelli tutti, fa notar encara com la fragilitat dels sistemes mundials davant de les pandèmies evidencia que «no tot es resol amb la llibertat de mercat» i que «hem de rehabilitar una sana política que no estigui sotmesa al dictat de les finances» (168).
En la mateixa línia, en aquest número, expliquem com han progressat en els darrers deu anys tots els instruments de banca ètica i alternativa. D’aquesta ètica en parlava Ignasi Farreres, recentment desaparegut, economista i promotor del programa Plusvàlua a Ràdio Estel, quan declarava que «els comportaments ètics són totalment necessaris en l’economia, entre altres coses perquè han estat comportaments no ètics els que han desencadenat la catàstrofe financera i econòmica que ha generat l’actual crisi mundial», una crisi que s’ha accentuat arran del Covid-19.
Algunes institucions d’Església ja han decidit formar part de FETS-Finançament Ètic i Solidari (una plataforma d’impuls, sensibilització i estudi de les finances ètiques) i operar amb banca ètica (Fiare Banca Ètica, Triodos Bank, Oikocrèdit o Coop57), però són encara una minoria. Estudiem-ho i evitem fer- nos solidaris d’un pecat estructural.
