Aprofundint en la festa de Jesucrist Rei, som davant d’una forma ben estranya de «regnar». Ens fixem en Jesucrist: per què Rei de tot el món?, un títol aplicat a la seva persona i d’abast universal. La seva història no és una història al costat de tantes altres; és única i ho comprèn tot. La seva acció salvífica envaeix tots els racons de la creació, des dels éssers més perfectes fins a les partícules més ínfimes. Res no s’escapa de la seva presència, el seu regnat no té fi. Un Regne que reuneix en Jesucrist totes les qualitats possibles: veritat i vida, santedat i gràcia, justícia, amor i pau. Heus ací l’estil, la novetat, el programa d’aquest «Rei» estrany que ha guanyat per a tots una nova i definitiva situació de vida plena i felicitat, no assegut en un tron de poder, sinó clavat a una creu, convertint-la en mitjà de salvació.
La contemplació de Jesucrist és la d’un rostre per ser observat atentament des de la fe, rostre de Fill, rostre dolgut, rostre de Ressuscitat, tal com ens el descriu bellament sant Joan Pau II a la seva carta apostòlica en ocasió del nou mil·lenni, el que ja estem vivint. Ens introdueix en un misteri indescriptible d’amor, que és la clau per entendre quina mena de «Rei» i quina mena de «Regne» es desvetlla i es dona a conèixer aquí. La nostra missió com a Església serà aquesta: «La comunió amb Déu i entre nosaltres.» Per tant, a nosaltres ens toca verificar la presència d’aquest «Regne» del qual Jesús diu que «ja és entre nosaltres». Es tracta de descobrir-ne les llavors escampades arreu i projectant les nostres persones a buscar i fer el bé. La resposta la tenim a la paràbola del Judici final, on se’ns demana comptes de la nostra trobada amb Jesús a través de la trobada diversificada amb els nostres germans, per pobres i petits que els veiem. Jesús s’identifica plenament amb cadascun d’ells i espera que en ells hi descobrim la seva presència. Més clar no ho pot dir: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40).
Som convidats, doncs, a tenir cura dels més fràgils de la terra. Així fem present aquesta nova manera de ser i d’existir de Jesús que anomenem «Regne de Déu». L’atenció personal envers tothom i amb preferència envers els més necessitats serà el seu programa «pastoral» que no podem eludir perquè també és el nostre. És imprescindible l’equilibri entre el nostre «fer» i el nostre «ser», ja que només d’ell prové la identificació amb Crist que dona sentit i força a tot el compromís cristià i fer present ara i aquí el seu «regnat».
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
