Amb aquesta frasetan simple i tan carregada de sentit un supervivent de l’incendi sostenia laseva reclamació davant de l’Ajuntament de Badalona, poques hores després que elfoc reduís a cendres el que fins la nit anterior havia pogut considerar el seurefugi: una nau abandonada al barri de Gorg on convivien uns centenars depersones amb somnis d’un projecte de vida i futur millor.

A Badalona, desdel 5 de gener de 2019, hem viscut diferents incendis d’habitatges, l’enderrocd’un bloc sencer de vivendes, l’afectació del Covid-19 i, finalment, l’incendide la nau del barri de Gorg amb un denominador comú: els afectats són personesque viuen en alts nivells de vulnerabilitat, al límit de l’exclusió social ique viuen i senten com els diferents nivells institucionals de govern mantenenuna distància molt gran cap a elles. Quants missatges hem sentit de consol, deproximitat, d’empatia, de calidesa humana davant el patiment per part delsrepresentants polítics?

Davant d’aquestacommoció, em venen al cap diferents passatges de l’Evangeli on se’ns explicacom Jesús, durant la seva etapa vital més intensa, precisament va decidir servalent, apropar-se als més exclosos i trencar amb els prejudicis i estigmes delseu temps. Afrontar aquestes situacions en públic no pot ser un càlculelectoral, ha de ser una resposta humanitària.

A Badalona el2020 s’han intensificat sinergies i col·laboracions ciutadanes solidàries desensibilitats molt diferent que pretenen donar una resposta clara i immediatad’implicació amb aquests col·lectius. Un objectiu comú és clar: qualsevol vidaté sentit per ella mateixa i, per tant, no podem negar-los el sentit del’existència, no podem obviar les seves necessitats bàsiques quotidianes mésessencials ni els seus drets com a humans.

El repte és gran: articular respostes a lesdiferents situacions (molt complexes en alguns casos) que dignifiquin la vidade qualsevol persona reconeixent el sentit ple de la seva existència perquècada vida és important.