Injustícies que són notícia quan hi ha un foc que crema

Tres germans busquen el quart. Nosaben si és viu o és mort. Esperen al carrer mentre les màquines enderroquenuna nau que havia estat industrial. Que va ser refugi. Que va ser un no-llocmentre les administracions i la majoria de la ciutadania no la volien veure. Ofeien veure que no la veien. I, malgrat tot, hi era. I hi eren les persones quehi havien trobat quatre parets i un sostre que va acabar sent una trampamortal. Les flames, el foc, l’incendi, les parets caigudes, el sostreesgavellat, la runa i la mort ho han fet notícia, però la notícia ja hi eraabans, allà, al no-lloc: desenes de persones sense casa i cases sensegent.

Modou Gadiaga explica a TV3 queel seu germà portava un any a Catalunya, que no es ficava en problemes i que noel troben. Feia quinze dies que vivia a la nau abandonada de Badalona, onun incendi ha fet un mínim de quatre persones mortes i més de vint ferits. Feiamés de deu anys que la nau estava ocupada. Com moltes altres naus. Hi malvivienpersones d’origen migrant. Moltes hi han arribat durant la pandèmia que els haprivat de les poques feinetes que tenien. Unes 200, es diu. Mai sabrem quantes,perquè moltes n’han marxat. Han continuat la seva fugida, perquè no tenenpapers i tenen por. Por del CIE, terror a la deportació. Un cop més, lespersones fugen quan el foc ens ha fet evident el no-lloc i l’infrahabitatge.Ens ha fet esclatar als morros la injustícia. Ara els micròfons i les càmeresbusquen testimonis de les vides en precari. I és l’oportunitat per plantejarpreguntes i buscar respostes. Per fer caure la cara de vergonya a quicorrespongui: a l’Europa fortalesa i als grans propietaris especuladors quedesnonen famílies sense recursos i a tothom que hi ha pel mig. Les quatrepersones mortes a la nau de Badalona són, evidentment, víctimes de lamanca d’accés a un habitatge digne, però també dels ajuntaments, que noempadronen, i d’una llei d’estrangeria criminal. Segons l’Agència del’Habitatge, el 2016 hi havia almenys 48.454 persones sense un habitatge dignea Catalunya. Persones atrapades, segurament, en un laberint burocràtic que noels permet tenir una llar, ni treballar en condicions dignes, ni viure tranquil·les.Persones que són notícia quan hi ha un foc que crema. Notícies que duren el queduren alguns titulars. Poc més que les flames.

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!