En la impressionant carta apostòlica Amb cor de pare, amb la qual el papa Francesc inaugura aquest any dedicat a sant Josep, ressalta dos aspectes sobre aquest home tan estimat per Jesús. Diu així: «La primera etapa de tota veritable sanació interior és acollir la pròpia història, és a dir, fer espai dins nostre mateix, fins i tot per a allò que no hem escollit a la nostra vida…»

Quanta saviesa cal per a aquesta «sanació interior», i com n’és, de necessària, per a nosaltres! Fer com Josep, que va acollir un esdeveniment, una situació que no havia triat, i ho va fer amb entrega total.

«…Necessitem afegir una altra característica important: la valentia creativa. (…) Déu actua a través d’esdeveniments i persones. (…) El cel va intervenir confiant en la valentia creadora d’aquest home…». (…) «Si de vegades sembla que Déu no ens ajuda, no significa que ens hagi abandonat, sinó que confia en nosaltres, en el que podem planejar, inventar, trobar.»

Aquesta «valentia creativa» expressa molt bé la confluència entre la nostra llibertat i la Providència de Déu. L’Església sempre ha dit que «la Gràcia no substitueix la naturalesa; la il·lumina i l’eleva». Déu compta amb la nostra inventiva en tot allò que pertany al món natural: aquest és un terreny en el qual hem de desenvolupar-nos com sant Josep i tants sants i santes, amb creativitat, amb generositat per cobrir les necessitats de tots. La seva Gràcia (la vida sobrenatural) ens il·lumina, ens reconforta i ens precedeix, anant davant nostre i realitzant en els cors tot allò que està fora del nostre abast.

Valentia creativa! És el que necessitem ara per donar suport a les persones més colpejades per aquest Covid, i per continuar actuant amb esperança i alegria en aquest temps que ens ha tocat viure.