Néixer. Obrir els ulls a la llum, a la vida. Quina meravella! La nostra persona, petita, feble, ja és un projecte de futur, un signe d’esperança. Es neix en una casa, però ens és regalada una família. Es neix en un poble, però ens són donats una comunitat humana, uns veïns, uns amics, un entorn humà necessari on desenvolupar-se i esdevenir un membre viu de la societat, una persona adulta. Néixer, doncs, és l’inici, la porta per la qual s’entra a la vida. Una vegada introduïts, convé no perdre mai de vista la trajectòria ni abandonar el camí començat. Es tracta de ser-hi fidels.
Els qui descobreixen que Jesús és important i estimen entranyablement la vida saben que aquesta és un do de Déu i també saben que poden rebre una vida nova que els capacitarà molt més i podran entrar a formar part d’una família més ampla i extensa que els farà descobrir que l’amor és universal i no té límits, que Déu és amor i ens habita. Aquesta família més ampla és l’Església, de la qual formem part tots els batejats. En rebre el baptisme som incorporats a aquesta comunitat, família de famílies, petita Església domèstica, on rebem la missió de viure i donar a conèixer Jesús i l’Evangeli. Per això, la vida cristiana és un procés que dura tota la vida.
Som terra sagrada, terra habitada per Déu. Hem nascut de Déu i la nostra vida, pel baptisme, ha quedat unida i configurada a ell. D’aquí prové la nostra màxima dignitat, la de ser fills de Déu, a qui —gràcies a Jesús— podem anomenar amb tota confiança «Pare!». Des del baptisme i a la llum del de Jesús, podem entendre els aspectes clau de la nostra vocació cristiana enmig del món en els mateixos termes d’identitat i de missió. El seu encàrrec segueix sempre actual i ens convida a ser una «Església en sortida»: «Aneu a tots els pobles i feu- los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat» (Mt 28,19-20).
La identitat de Jesús s’entén des de la seva intimitat filial amb el Pare i de la qual neix la seva experiència de fraternitat, es a dir, ser-per-als-altres. La predicació del Regne de Déu és una sintonia entre aquestes dues realitats fonamentals. Així, la nostra identitat de batejats es realitza entre el ser-per-a-Déu i el ser-per-als-altres, una vocació a irradiar l’amor de Déu mitjançant el seguiment de Jesús i la transmissió de la seva mateixa experiència filial i fraternal. Aquest és el valor més preuat, la predilecció que ens fa testimonis del Ressuscitat per anar construint dia a dia una humanitat de germans.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
