A la comarca valenciana del Camp de Morvedre, en plena Serra Calderona, a l’apartat monestir del Sant Esperit, fundat per Maria de Luna, esposa de Martí I l’Humà, moria fa 125 anys, el 27 de gener del 1896, Enric d’Ossó i Cervelló. Tenia 55 anys i passava uns dies de recés en la solitud de l’establiment regentat per franciscans i li va sobrevenir un vessament cerebral.
De família benestant —negociants dels productes de la terra—, havia nascut el 16 d’octubre de 1840 a Vinebre, justa acabada la Guerra Carlina, però amb l’ensurt, durant uns anys de la fúria de la partida de Lo Barbut de Vinebre, que seguia assassinant.
Era destinat al comerç en una família que prosperà fins al punt que un germà d’Enric s’establiria a Barcelona, assolint una posició benestant i acomodada, amb bona relació social en l’època; un nebot del sant va ser un dels primers joves esportistes fundacionals del FC Barcelona. Ell, precoçment, tenia la vocació religiosa, sempre volguda per la seva mare, que assolí bo i orfe d’aquesta, a l’adolescència, després de no poques anades i vingudes.
Sempre va tenir una especial devoció per santa Teresa de Jesús i una predilecció per Montserrat, on fugí quan no el deixaven ser capellà i cantà la primera missa el 6 d’octubre de 1867, després d’haver estat ordenat a Tortosa el 21 de setembre anterior.
Professor de matemàtiques i de física al seminari de Tortosa, des de bon començament emprengué nombroses iniciatives, associacions juvenils, moviment de congregants, que anirien perfilant l’orientació teresiana de la seva obra. Tot i la diferència entre la seva època i la nostra, es pot dir que en poc temps es va convertir en un sacerdot mediàtic. La seva obra progressava a un ritme inusual en aquell temps, la difusió del seu predicament era ràpida i gran i el nombre de seguidors sobtadament va ser nombrós.
Tots aquests èxits també eren motiu de preocupació per a alguns que no els plaïa gaire l’esperit obert del sacerdot en uns anys socialment convulsos. Només cal escoltar les seves prèdiques, llegir alguns escrits o el Catecismo de los Obreros y de los Ricos. En uns anys Ossó s’anticipava al que el 1991 el Sant Pare Lleó XIII promulgaria a l’encíclica Rerum Novarum.
El 1876 fundaria la Companyia de Santa Teresa de Jesús, la seva congregació femenina que ha perdurat, mentre que, en canvi, no va poder consolidar la seva obra masculina. De la mateixa manera que el Pare Manyanet, va ser amic personal de l’arquitecte Antoni Gaudí, el qual, a Sant Gervasi de Cassoles, avui Barcelona, va projectar el Col·legi de les Teresianes (carrer de Ganduxer), un dels grans monuments gaudinians de la ciutat.
Va ser enterrat al cementiri franciscà del convent on va morir, posteriorment va ser traslladat a Jesús, a Tortosa, al convent que construïen les Teresianes per a noviciat. Ja el 1925 s’instruïa la causa de beatificació, que no es produí fins al 14 d’octubre de 1979 en una cerimònia a càrrec del papa Joan Pau II, el mateix que el 16 de juny de 1993 el canonitzava durant una visita a Madrid.
