L’advocat Llorenç Olivé, membre de la Comissió de Drets Humans de Justícia i Pau, i Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, han analitzat aquest dijous, des del programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, les principals qüestions socials de la campanya electoral per al 14-F, moltes d’elles presents en els programes dels partits. Olivé ha destacat que, “sempre que hi ha processos electorals, surten moltes propostes, de les quals el que fa més gràcia que algunes no caldria ni que es diguessin, perquè no s’han portat a terme quan s’han pogut aplicar, com és el cas d’algun partit que parla d’implementar un sistema d’immigració i asil europeu, solidari i just”. Ha contraposat això últim amb “les actuacions que es fan a Ceuta, Melilla i Canàries amb els fluxos migratoris”. En un altre moment, el representant de Justícia i Pau ha apuntat que “estem davant d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, que té competències limitades, però al final estem parlant de drets socials i es diuen coses que van més enllà d’allò que és possible fer”. L’advocat ha comentat, a més, que “les propostes socials de tots els partits tenen aspectes positives, i moltes s’han d’aplicar en col·laboració amb el món local, cosa que no sempre és viable”.

Per la seva banda, Francesc Roig ha dit que “Càritas té al darrere un volum de 12.000 voluntaris que, any rere any, han impulsat una feina de donar cobertura, acompanyament i ajuda estenent la mà a totes aquelles persones necessitades”. En aquesta línia, ha destacat que “les propostes d’aquestes eleccions serien les mateixes si miréssim els programes d’eleccions anteriors”. El president de l’entitat catòlica a Catalunya ha afegit que, “amb les disponibilitats legislatives i amb les que es voldrien aprovar i no ha estat possible per discrepàncies de línia partidista, tot plegat dona una sensació descoratjadora perquè estem davant d’un decàleg de bones intencions, ple de retòrica però que, a la llarga, quan els músics han d’interpretar la partitura, que sona bé, no tenen clares les notes”. Roig ha posat com a exemple el fet que “garantir que l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania siguin compatibles és una cosa que totes les entitats del tercer sector social ja ho van demanar, amb una llei específica”.

Olivé ha recordat que “ha d’haver-hi sempre una societat civil que faci propostes perquè la llei, certament, va amb retard en relació amb les necessitats socials, i les entitats han de fer de portaveus d’aquestes prioritats”. Roig, en la mateixa línia, ha dit que “l’acció per millorar la línia social com a dret fonamental de les persones ha de ser un comú denominador que haurien de signar tots els governs que hi hagués, perquè els electors demanen dels governants que la gestió del dia a dia sigui compatible amb la realitat que funciona”. Finalment, el representant de Justícia i Pau s’ha preguntat “com es gestionaran els fons europeus, si serà a través de grans empreses o si realment arribarà a totes les famílies que tenen necessitats actualment i no han rebut cap ajuda”.