L’Any de Sant Josep convocat pel papa Francesc, coincideixparcialment amb una nova convocatòria del mateix Pontífex: l’Any de la Famíliade l’Alegria de l’Amor (Amoris laetitia). S’ha produït un fenomen semblant alde la història del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona. En unprincipi, havia de ser un temple dedicat al gloriós Patriarca, promogut perl’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, la primera pedra del qual esva posar un 19 de març del 1882, i encara el 1885 la capella central de lacripta es va dedicar al Sant Patró. Amb l’evolució del projecte, la presènciade la Sagrada Família es va anar estenent progressivament fins a arribar al’exaltació de les figures centrals de Jesús i Maria, a les quals Gaudí va dedicarles dues torres més altes del temple, la cúpula del Salvador i la de la Mare deDéu, en les quals avui s’està treballant. Gaudí, a més d’enaltir la SagradaFamília de Natzaret a la Façana del Naixement, encara hi va afegir lesescultures d’altres parents de la sagrada parentela, com Joaquim i Anna (segonsla tradició, avis de Jesús), Elisabet, Zacaries i Joan Baptista. Certament, elmodel de família del segle XIX i principis del XX era ben diferent dels modelsdel segle XXI, però l’essencial roman.
Un dels objectius del Papa en convocar aquest Any de laFamília Amoris laetitia és aconseguir que la família cristiana siguiconsiderada una Església domèstica. Aquesta expressió, lluny de ser un tòpiceclesiàstic, respon a una vocació molt important: «domèstica» és l’adjectiu,però «Església» és el substantiu. Tota família cristiana està cridada a ser«Església», comunitat d’acollida i d’esperança, on tots els qui s’hi acostintrobin un motiu per continuar esperant. Aquesta dimensió eclesial casolana s’hafet especialment palesa en temps de confinament. Segons la subcomissióepiscopal per a la Família i la Vida, de la Conferència Episcopal Espanyola,«aquest temps ha suposat una ocasió per a moltes famílies catòliques deredescobrir aquesta dimensió: les llars s’han convertit en esglésies on s’ha compartitla Paraula de Déu, s’ha participat en les celebracions litúrgiques de maneratelemàtica i s’ha viscut especialment la caritat».
També ha estat un temps en el qual els avis han patitespecialment les conseqüències de la crisi sanitària, perquè els ha atacat elvirus, o perquè s’han vist privats de les visites de fills i nets. Cal no oblidarque la Pastoral Familiar ha de ser transversal i incloure els esposos, elsjoves, els nens… però també els ancians i les situacions de fragilitat. Calacompanyar la gent gran, fent-los sentir que en la vellesa segueixen formantpart important de la vida familiar.
En aquesta línia, és un goig que el papa Francesc hagiinstituït la Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran, el quart diumenge dejuliol de cada any.
