Seguint l’exemple de Jesús, empès per l’Esperit cap aldesert, som convidats a viure aquest temps de gràcia amb la mirada posada enell i en l’evangeli perquè la nostra vida rebi la força de la seva presènciaalliberadora i de la llum que ens ve de la seva Paraula. Temps de desert que éstemps d’interiorització i de pregària, temps de reconciliació, temps dedescoberta de la voluntat de Déu per al nostre viure quotidià com a seguidorsde Jesús, compromesos en un estil de vida cada dia més evangèlic. Amb aquesta actitudorant que ens disposa a meditar la Paraula de Déu, podem entendre millor lacrida constant del Senyor: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop: Convertiu-vosi creieu en la Bona Nova» (Mc 1,15).

Aquesta experiència de desert també té un caràcterprogramàtic i demana ser una bona ocasió per fer un itinerari que, pas a pas,ens condueixi a la renovació de la fe, de l’esperança i la caritat, com ens hodemana el papa Francesc en el seu missatge quaresmal d’enguany. Un temps, ensdiu, de «renovar la nostra fe, d’assaciar la nostra set amb l’aigua viva del’esperança i rebre amb el cor obert l’amor de Déu que ens converteix engermans i germanes en Crist, un missatge que rebem i podem comprendre gràcies ala intel·ligència del cor».

Un temps de desert és temps d’esforç, però també i sobretottemps de gràcia. Un desert d’aproximació a Déu per correspondre a la sevaoferta d’amistat; d’entrar en el nostre propi interior i detectar lesintencions del cor; de renúncia a tot allò que ens allunya de Déu i ens aïllaen el nostre egoisme; de posar la nostra mirada en Déu, tot tendresa, fidelitat,misericòrdia i perdó; de reconciliació amb tota la creació, lloc de transformaciói responsabilitat; de participació en la vida de la comunitat cristiana, en laseva pregària i acció; d’encarnació en la nostra societat, àmbit de testimoni isantificació; de celebració i acció de gràcies per viure el pas de la mort a laVida.

Acceptant la precarietat a la qual ens obliga lapandèmia, d’austeritat i privació, hem d’acceptar amb humilitat que un temps dedesert ens pot anar bé. Encara que ens costi, encara que aparentment no ensatregui. Amb tot, hi ha el Senyor que ens hi espera. És el lloc del silenci, dela reflexió, de tornar-hi a pensar, de la pregària, de l’encontre. No podemoferir transcendència al nostre món d’avui si, abans, en la nostra pròpia vida,en la de cada família i comunitat, no experimentem el goig de la proximitat delDéu de Jesucrist, bo i misericordiós.