Una gosadia o un acte de confiança. Cadascú ho sap bé, peròtenim necessitat d’expressar-ho, ja que el contacte freqüent amb la Paraula deDéu fa que els esdeveniments de cada dia els mirem amb uns altres ulls, unsulls diferents. D’aquesta observació, en neix una nova visió que transmetcoratge i fa ser valent davant qualsevol contrarietat. «La Paraula de Déu ésviva i eficaç», ho diu la carta als Hebreus, i «és goig i delícia del cor» quanés devorada, diu Jeremies en un moment de crisi personal i social. Experimentartenir Déu a favor potser és un atreviment pensar-ho, però ningú no podrà negar queés un acte de confiança que deixa oberta una nova dimensió a la vida, que és lade tenir Déu a prop i gustar la seva misericòrdia i tendresa. Una descoberta,no hi ha dubte!
Quan es viuen situacions de conflicte i sembla difícilsortir-ne, si deixem que Déu actuï, de seguida notem que és Ell qui marca elpas i comunica la força necessària per anar endavant i no defallir. Recórrer ala pregària que neix de la seva Paraula i de la pròpia recerca, és retrobarl’aigua que assacia o la llum que ho fa veure tot més clar. Els primerscristians es van acostumar a respondre amb valentia quan eren menyspreats,descartats, perseguits o torturats. Avui passa el mateix en molts indrets onl’Església és vista injustament amb mals ulls perquè el seu missatge resultaincòmode. Una senyera combatuda, com Jesús! Quan enmig de la dificultat hiposem la confiança en el Déu de Jesús, intervé l’Esperit Sant, el qual donanotícia que tenim Déu a favor. Jesús ho deixa clar quan ens anima dient: «No souvosaltres qui parlareu, sinó que l’Esperit del vostre Pare parlarà per vosaltres»(Mt 10,20; Mc 13,11).
Pretendre tenir Déu a favor suposa haver integrat lapersona i el missatge de Jesús en la vida malgrat els propis defectes, mésencara, suposa haver fet de la pròpia vida una ofrena feta de fidelitat. Respondre-hino sempre és fàcil, a causa de l’oposició o la indiferència que trobem quanvolem encarnar l’Evangeli en una cultura on es pateix més la ruptura que laimmersió. Sant Pau hi respon quan posa l’amor de Déu com l’eix que vertebratota la seva vida i, per això diu convençut: «Si tenim Déu amb nosaltres, quitindrem en contra?» La llista no és menor quan s’enumera allò que ens volseparar de l’amor de Crist: la tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, lanuesa, el perill, la mort i tants altres elements que avui apareixen. Serà laplena confiança la qui ens farà dir: «De tot això, en sortim plenamentvencedors gràcies a Aquell qui ens estima» (cf. Rm 8,31-39).
