El clam per una participació més gran de les dones enels llocs de responsabilitat enl’Església contínuament topaamb un fre: no podem accediral sacerdoci, i els llocs més altsde comandament en l’Església hi estan vinculats. Per això,fins ara, les deliberacions quecomporta el govern dels aferseclesials s’han reduït a cerclesmasculins i sacerdotals. Aquestmodel, però, està a punt d’acabar. El Concili Vaticà II va originar una maduresa de fe i teològica en milers de laics i laiquesmai vista abans, una riquesa quel’Església no pot malbaratar. Esfa possible una col·legialitat i sinodalitat noves, amb nombroses maneres de participació icorresponsabilitat que enriqueixen, no minven, l’autoritat episcopal i la fan més d’acord ambl’Evangeli. El nomenament deNathalie Becquart com a sotssecretària del Sínode dels Bisbesés un signe interessant del canvique s’obre pas molt lentament,però el camí de la corresponsabilitat és més ampli.
Es tracta que a totes les parròquies, a totes les diòcesis, ales conferències episcopals, esconsolidi la participació habitual de membres de la comunitat(homes i dones per igual) en elservei de coordinació i govern,en comunió amb els sacerdots ibisbes, conservant ells el primatde la caritat pel seu ministeri específic. Excloent qualsevol tipusde lluita de poder, amb un estilnou de gestió. Amb una obertura de tots a l’Esperit de Déu,en multiplicitat de carismes iministeris.
La dimensió «petrina» a l’Església ha de compassar-se ambla vessant «joànica» (religiosos/es, laics) i, sobretot, «mariana»(dones), per ser fidels a la cridade Crist de ser sal de la terra.La corresponsabilitat i sinodalitat en el servei i la comunió,valentes i decidides, és un signedels temps.
Leticia Soberón
