El ioga té un gran potencial, sobretot per a la persona i per al seu equilibri interior, sigui quina sigui la creença religiosa de cadascú. Es refereix a la unió amb un mateix i de l’individu amb el cosmos, en relació amb l’experiència de sentir-se una mateixa realitat amb el tot. Actualment aquesta pràctica s’ofereix complint amb totes les restriccions dels últims mesos per la pandèmia, alhora que ha buscat altres mitjans per arribar a la gent, que entén que s’ha de cuidar i fer exercici. Molts catalans fan ara ioga amb l’ajuda de vídeos i classes online, cosa que ha permès, als mestres i altres professionals del sector, connectar amb gent nova interessada, en el que és un gran augment de la demanda. Cristóbal Ibáñez, un home de cultura hindú que treballa des d’aquestes tècniques, ha explicat aquest dimarts, des de l’espai Temps de diàleg i dins el magazine El Mirador de l’actualitat, que creu en l’espiritualitat d’aquesta zona asiàtica, però sempre adaptada i oberta a la sensibilitat pròpia de cadascú.

Fa 35 anys que faig ioga. Em dedico amb tota la humilitat a centres penitenciaris, a fer-hi classes de ioga perquè els reclusos, homes i dones, estan molt atrapats per la vida. Amb el canvi que assoleixen, es vol que no tornin mai més a la presó. Ara vaig a Wad-Ras, que és un centre penitenciari de dones. Per exemple, tres preses es van salvar d’una cirurgia gràcies a una tècnica que els vaig ensenyar. Els vaig donar una tècnica per a parell de minuts cada dia, i es van trobar la setmana següent, amb la sorpresa que se’ls havia anat una dolència i no van haver de passar pel quiròfan.

Recorro a uns preceptes de l’Índia, on un diagnòstic realitzat a algunes persones va permetre descobrir la raó d’una patologia determinada. Uns amb cames creuades no tenien cap problema i alguns dels qui estaven drets, sí. Vaig donar gràcies a Déu per aquesta fita.

Vaig començar perquè buscava en la vida alguna cosa que sortís de la rutina d’anar a escola, fer una carrera treballar, casar-se, tenir fills i morir. Buscava alguna cosa que donés un sentit a això que estic explicant. Aleshores em vaig acostar a un centre de ioga i vaig descobrir que l’ésser humà tenia la capacitat de trobar-se amb un mateix i ensenyar els altres a fer-ho.

El “Rosari hindú”, per dir-ho així, té 108 boletes que representen l’infinit. Per exemple, un mantra curt, que diu “de la ignorància a la saviesa i de la foscor a la llum”. Quan es canta, es passa una boleta i interioritza fins a arribar a un estat tan maco que fa que la persona s’adoni que s’està alliberant. Jo ho he fet 40 dies seguits, preferentment aïllat. Així es neteja la pròpia consciència que bloqueja, per poder caminar. El 40 representa moltes coses, com passa amb la Quaresma i altres referents temporals, com és la quarantena de la dona que té un fill.

Jo vaig agafar un mantra que durava tres quarts d’hora cada dia, abans de les 12 de la nit. L’ésser humà sovint no té constància d’allò que és bo. Quan això passa, la persona perd la filosofia de la vida. Els 40 dies, vaig fer una meditació intensa, i vaig sentir una veu interior que m’invitava a seguir amb la pregària continuada, perquè encara no me n’havia alliberat després d’aquest període. Als 63 dies, aquella veu em va dir que m’havia alliberat del sofriment, i que podia acabar, moment que em va fer experimentar una gran felicitat, perquè vaig comprovar que podia ajudar tota una generació.

Sí. Ho faig a les presons, en altres espais i de manera espontània. Per exemple, ara fa dues setmanes, uns veïns d’aquí a prop de Ràdio Estel em van demanar fer una classe de ioga. La vam fer al carrer, i els va encantar. La ment que ens esclavitza sempre ens demana més. En canvi, si treballem en la ment que ens serveix, som els més feliços, perquè tenim sostre, nevera i menjar, i aprenem a valorar allò que és necessari.

Un dels escrits recents, entre els que faig cada dia, és aquest: “Bon dia! Depenent de la nostra actitud davant la vida i els altres, com també en relació amb nosaltres mateixos, hem de comprendre els nostres actes amb molta humilitat i grana dosia d’amor. Si això és així, estem sembrant sentiments i alliberament als sofriments dels altres i cap a nosaltres mateixos, fent un món tan bonic que tots i totes voldran estar al nostre costat, perquè se senten feliços i amb moltes ganes d’ajudar els altres, despertant la renovació a tots els nostres actes i en el moment del canvi, al·leluia!”. Aquests pensament els elaboro aixó: Tanco els ulls, resto en silenci i em ve una meditació que m’allibera de la rutina.