La Comunitat de Sant’Egidio, de la mà del seu responsable a Catalunya Jaume Castro, ha presentat la guia Com quedar-se a casa quan s’és ancià. Aquesta quarta edició es pot consultar en línia.
Jaume Castro ha posat en relleu que els ancians són “en major nombre els qui han patit més l’epidèmia” del Covid-19: mort i soledat, i les conseqüències que se’n deriven. En aquest sentit, ha recordat que “per a la vida dels ancians l’emergència continua perquè continua l’aïllament. Sabem que es mor de soledat”.
En aquest temps de pandèmia, a la mort dels ancians per Covid, “s’afegeix la causa per aïllament”. El responsable de Sant’Egidio ha subratllat que els ancians necessiten companyia humana i figures properes perquè “l’aïllament pesa sobre la salut física i psíquica”.
Des de fa temps, la Comunitat de Sant’Egidio treballa per superar el sistema d’institucionalització dels ancians, que els aboca a una residència, i fa una aposta clara per una assistència a casa. Una assistència integral, que comprengui la vessant social i sanitària i que cal dotar de recursos.
Castro ha reconegut que la veritable assistència a casa la fan els cuidadors i les cuidadores, pels quals ha demanat “la seva regularització”, perquè moltes vegades no tenen papers. “Els ancians”, ha afegit, “demanen quedar-se a casa. La pandèmia ha posat de manifest que les residències no tenen infraestructures per protegir els més fràgils, encara que el personal s’ha comportat de manera heroica”.
Per això, des de Sant’Egidio es demana al futur govern de la Generalitat “que posi al centre, amb urgència, un nou model de cura i atenció als ancians perquè es puguin quedar a casa. Somiem que desapareguin les residències com a eix vertebral de la cura i atenció als ancians”.
Jaume Castro ha fet una crida per valorar la gent gran, a la qual la societat “descarta per inútils i no productius. Els ancians ens ajuden a ser millors, més humans, són educadors, resisteixen la cultura del descartament, ens ensenyen a pensar…”.
Finalment, ha destacat que “cal que al voltant de l’ancià hi hagi una xarxa relacional i assistencial per poder sostenir-lo, perquè hi hagi una alternativa a anar a la residència. Els ancians són clau per a la humanització de la nostra societat. Reivindiquem el respecte a la voluntat dels ancians, que ens demanen quedar-se a casa”.
