Us imagineu que els poders públics o partits polítics promoguessin la desaparició de Càritas o l’Hospital Sant Joan de Déu? O que el Govern es congratulés de la desaparició de la Creu Roja, el Banc d’Aliments o Dincat? Doncs això està passant amb l’escola concertada.

Catalunya té una riquesa que caldria preservar: l’immens teixit d’iniciativa social que treballa pel bé comú. Els poders públics poden aspirar a tenir tot el monopoli del que és públic. Però a parer meu, això empobreix la societat impedint que les iniciatives socials creïn valor públic i destruint diversitat i, com a ciutadans, ens relega a ser consumidors de serveis.

En educació, la convivència d’iniciativa pública i social, d’escoles públiques i concertades, es va consolidar a la Llei d’Educació de Catalunya aprovada el 2009 amb el suport del 80% del Parlament. Destruir aquests grans consensos educatius no és una bona estratègia. Cal retornar-hi, trobar nous llocs d’encontre, analitzar en profunditat els problemes i acabar amb debats que no aporten solucions eficaces per a la millora del sistema. Actualment, s’anteposa la ideologia a la pedagogia i es redueix la complexitat a contraposició binària: concertada o pública, religió o educació cívica, dret a triar escola o segregació. I la solució no està en l’oposició sinó en la complementarietat.

És necessari tornar a reconèixer la tasca que les escoles concertades fan a favor de l’educació de tants infants i joves, la diferent dotació de recursos amb què treballen i l’estalvi que generen a l’Administració. Si no és un “problema polític” que un nen rebi atenció mèdica gratuïta a l’Hospital Sant Joan de Déu, no ho ha de ser que una família triï un projecte d’escola coherent amb els seus valors. La tria d’escola ha de ser un dret a respectar i potenciar, tant a l’escola pública com a la concertada. I per tal que la tria no generi diferència ni segregació, el Govern ha de finançar suficientment escoles públiques i concertades, establir mecanismes perquè cap escola discrimini, perquè totes tinguin diversitat d’alumnat i perquè cap família hagi de renunciar a un projecte perquè no el pot pagar.

Que tanqui una escola, pública o concertada, hauria de ser motiu de preocupació per part dels poders públics, no de satisfacció. Si es vol apostar per un país amb futur ens cal treballar conjuntament des de la iniciativa pública i la social.