L’històric pelegrinatge «de fe i de penitència» del papaFrancesc a l’Iraq (hi dediquem el Primer Pla), ha estat farcit de ressonànciesbíbliques. Episodis mencionats a la Bíblia o a la Torà, com els del Jardí del’Edèn, el diluvi universal, o la confusió d’idiomes de la Torre de Babel, s’haurienesdevingut en aquesta zona. Aquí on avui Francesc es va referir al Regne de Déu—el millor Paradís— i va parlar una llengua que tothom pot entendre: la de lacaritat pastoral.
A la plana d’Ur, la terra nadiua d’Abraham, juntament ambrepresentants d’altres religions, Francesc va participar en una oració querecorda aquest gran patriarca, pare de jueus, cristians i musulmans, i vademanar a Déu que atorgui als creients «una fe forta, diligent en el bé, una feque ens obri els cors a Vós i a tots els nostres germans i germanes; i unaesperança invencible capaç de percebre a tot arreu la fidelitat de les vostrespromeses».
El Papa va visitar Mossul, l’antiga Nínive, una de lesciutats més importants de l’antiguitat, una urbs immensa —segons la Bíblia,calia tres dies per recórrer-la— on el profeta Jonàs va instar amb èxit a laconversió (Jo 3,1-10). Allí, amb l’impressionant teló de fons de les ruïnesprovocades pels atacs islamistes, Francesc va demanar la gràcia de la conversiótot recorrent un camí d’esperança, basat en la col·laboració fraterna entrecristians i musulmans. El Bisbe de Roma, de vuitanta-quatre anys, malalt de l’esquena,però amb el coratge d’un profeta del segle XXI, va refermar la seva conviccióque «la fraternitat és més forta que el fratricidi, l’esperança més forta quela mort, la pau és més forta que la guerra…».
La majoria dels cristians iraquians avui són ètnicamentassiris i pertanyen a l’Església d’Orient, una de les tres grans branques delcristianisme. El seu idioma per a l’adoració és un dialecte de l’arameu, la llenguaparlada per Jesucrist. Com afirma el traductor i expert en diàleg interreligiósel Dr. Abdelmumin Aya: «El que Jesús diu en arameu és sempre més dolç i,alhora, més clar i contundent que el que llegim en les traduccions de l’Evangelirealitzades a partir del grec o del llatí» (El arameo en sus labios. Saborearlos cuatro evangelios en la lengua de Jesús, Fragmenta editorial). L’arameu fouuna de les llengües amb les quals es va celebrar la missa a la catedral de SantJosep de Bagdad, presidida per Francesc. Era la primera vegada que un Papacelebrava en ritu caldeu.
En síntesi, un pelegrinatge històric, difícil, bell ivalent que pot donar un gran impuls a un diàleg que, més que de religions,caldria anomenar diàleg entre persones de religions diverses, sempre amb el substratde la fraternitat que explana l’encíclica Fratelli tutti.
