Els professionals i voluntaris de les diverses Càritas deCatalunya, així com de les institucions compromeses socialment, com laComunitat de Sant’Egidio o l’Hospital de Campanya de Santa Anna, coincideixen aassenyalar que la pandèmia ha multiplicat les formes diverses de pobresa,moltes de les quals ja venien d’abans: aturats, famílies vulnerables, personessense papers, sense contracte laboral, sense una llar digna, recloses en assentamentsurbans o rellogades il·legalment en pisos… Les demandes s’han multiplicat pertres o per quatre, segons els llocs.
Davant d’aquest panorama trist i preocupant, hi ha brotsd’esperança: la fidelitat de molts a l’evangeli ha fet multiplicar els ajuts, iha aconseguit, enmig de les dificultats, un acompanyament social i espiritualglobal. L’enginy de la caritat ha posat en marxa plans de xoc immediat: dutxesamb aigua calenta, roba neta, visites mèdiques d’oftalmologia, podologia, odontologia,dermatologia i salut mental, reivindicació de l’encaix de l’Ingrés Mínim Vitalestatal (IMV) amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) de Catalunya, demanantuna nova regulació del sector immobiliari (sobretot pel que fa a l’habitatge delloguer), un canvi de model productiu, generació de feina estable i dequalitat, especialment per als joves, canvis en la política migratòria i d’asili més atenció a les persones grans. Hi dediquem el Primer Pla d’aquest número.Entre tants ancians que han patit la tristor de la solitud arran delconfinament —potser una nova forma de pobresa— n’hi ha d’altres que, malgratl’edat i les xacres, han continuat actius acompanyant els més pobres. Unreferent lluminós per a una ancianitat creativa ha estat la germana Viqui Molins,teresiana, col·laboradora de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel, a la qual, ambmotiu dels seus 85 anys, entrevistem també en aquest número. Aquesta «monja decarrer», doctora honoris causa per la Universitat Ramon Llull, a proposta de laFundació Pere Tarrés, impel·lida per un feminisme assenyat i creatiu fonamentaten santa Teresa de Jesús, segueix activa a l’Hospital de Campanya de Santa Anna(un centre diürn social, comunitari i espiritual en aquesta parròquia cèntricade Barcelona). Els seus gairebé vuit-cents articles publicats en aquestsetmanari han estat com una pluja fina de sensibilització davant les pobresesurbanes i han ajudat molts a prendre consciència que els pobres tenen noms depila concrets i que és possible conrear amb ells l’amistat.
Ara que s’estudia una proposta de remodelació delsarxiprestats de Barcelona, transformant les parròquies i unitats pastorals encomunitats pastorals, seria bo tenir en compte el consell del papa Francesc:que, si més no, un temple al centre de les grans ciutats esdevingui un hospitalde campanya.
