Fa unes setmanes vaig presidir el funeral per una dona joveiraquiana vinguda feia uns mesos a Mallorca amb els seus pares per trobar-seamb dos germans seus ja residents entre nosaltres. Una família cristiana del’Iraq que ha passat pel glop amarg de la persecució i ha viscut l’angoixa d’unpoble massacrat i cada vegada més reduït, com a conseqüència dels que han perdutla vida i els molts altres que han hagut d’emigrar, escampats per camps derefugiats o dispersats per diferents països cercant acolliment. És la passió d’unpoble unida a la Passió de Crist i que a l’Iraq i a tants altres llocs on és actualla persecució pateixen el mateix drama. Fets com aquests fereixen de prop la nostrasensibilitat i causen un fort impacte quan coneixem el sofriment dels qui, pelfet de creure en Crist, estan tastant la mateixa creu. Aleshores, tractam que l’acolliment,la pregària i la solidaritat siguin la resposta.
En el seu recent viatge a l’Iraq, el papa Francesc no hacallat la passió d’aquest poble i ha volgut fer-se present per comunicar-los elcaliu de l’Evangeli amb l’abraçada de tota l’Església. Per això, s’ha posat alseu costat i els ha acompanyat en la tasca de reconstrucció i reconciliació.Passió del poble, Passió de Crist. No podem defugir aquesta realitat que estàtotalment connectada i que avui ens fa presenciar allò mateix que li va passar aJesús. Una de les primeres paraules del papa Francesc dirigides als cristians iraquiansha estat la constatació que les dificultats formen part de seva experiènciaquotidiana. Els ha dit que és conscient que «heu hagut d’afrontar les conseqüènciesde la guerra i de les persecucions, la fragilitat de les infraestructuresbàsiques i la lluita contínua per la seguretat econòmica i personal, que sovintus ha portat a desplaçaments interns i a la migració de molts, també de cristians,cap a altres parts del món. Us agraeixo —germans bisbes i preveres— haver-vosmantingut propers al vostre poble —propers al vostre poble!— sostenint-lo,esforçant-vos per satisfer les necessitats de la gent i ajudant cadascun d’ellsen la seva funció al servei del bé comú».
Parlar de reconstrucció i reconciliació d’un poble és ferque neixin nous brots de vida, veritables signes de resurrecció, el misteri mésgran que els cristians hem de viure i transmetre. «És important —també deiaFrancesc— que estiguem presents enmig del nostre ramat i oferim la nostrapresència i acompanyament als fidels de les ciutats i dels pobles.» Feia esmental risc que corren els joves, els ancians, els malalts i els pobres de quedarenrere, demanant-los que serveixin el proïsme amb esperit de compassió,humilitat i amabilitat, com ho feia Jesús. «Sigueu pastors, servidors delpoble.» El terme és arribar a la resurrecció del poble amb la força de laresurrecció de Crist.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
