A nosaltres, com als primers cristians, ens canvia la vidaquan tenim els mateixos sentiments que Jesucrist i no mirem cadascú per ell,sinó que procurem sobretot pels altres. Ho hem intentat durant aquesta llargapandèmia, essent responsables i solidaris, assumint contratemps, privacions, dolori obrint-nos a nous gestos i a nous estils de vida, més austers i senzills. Aquestssón passos decidits de mort a vida, de transformació de molts aspectes de lanostra existència, com ho estem experimentant cercant una nova normalitat. Ara,per ser com Jesucrist, se’ns torna demanar el mateix: «Tenir els seus mateixossentiments, Ell, que essent Déu, es va fer no-res, prenent la condició d’esclaui fent-se semblant als homes. I, tingut per un home qualsevol, s’abaixà i esfeu obedient fins a la mort i una mort de creu. Per això, Déu l’ha ressuscitat!Que tothom reconegui que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare» (cf. Fl2,4-11).

Per això, de nit i de dia, l’Església no cessa de cantar lanotícia més important de la història: que els éssers humans som capaços decomunicar que Jesús, havent mort, ara ha ressuscitat, és viu! La notícia quecapgira la història de la humanitat i la vida de les persones de tots elstemps, projectant-ho tot cap a una nova existència en Déu, que és Amor i Vidaper sempre.

També per això, la nit de Pasqua, la nit en la qual tots elscristians ens reunim en comunitat entorn de Jesucrist representat pel Ciripasqual i celebrant el goig de la Resurrecció, l’Església no cessa en el seusolemne Pregó pasqual de dir que «Aquesta és la nit que, amb el foc d’unacolumna lluminosa, esvaí la tenebra del pecat; que aquesta és la nit que tornaa la gràcia i associa amb els sants els qui avui, a tot arreu, separats delsvicis i de la foscor del pecat, creuen en Crist; que aquesta és la nit en quèCrist, trencant els lligams de la mort, ha pujat victoriós dels inferns… Ohnit benaurada. Només tu vas saber l’hora en què Crist ressuscità d’entre els morts…Aquesta nit santa i poderosa allunya del pecat, renta les culpes, fa innocentsels caiguts, torna l’alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia,converteix les nacions».

«Oh nit realment benaurada, que uneix el cel i la terra, niten què l’home retroba Déu. Us demanem, doncs, Senyor, que aquest ciri consagratal vostre nom, cremi sense parar per desfer la foscor d’aquesta nit; i,acceptat per vós com un perfum agradable, ajunti la seva claror amb la de lesestrelles del cel.»

Amb el desig que aquesta Pasqua torni a rebrotar enmigdel dolor, com la flor dels ametllers i tants altres arbres enmig de la nostraterra que pateix, amb signes de salut i d’esperança, rebeu la meva abraçadafraternal!