El Papa ha comentat aquest dimecres el significat i el contingut del Tridu Pasqual. En l’última audiència general abans de la gran festa de la Resurrecció de Crist, Francesc ha recordat que els propers tres dies són el “centre de l’any litúrgic” i “formen una unitat”. El pontífex ha presentat aquesta celebració com el contacte més important amb “el misteri de la Passió, Mort i Resurrecció del Senyor”. Sobre Dijous Sant, el Sant Pare ha recordat que els creients viuen el Sant Sopar de Jesús amb els seus apòstols, “la nit en què Crist va deixar als seus deixebles el testament del seu amor a l’Eucaristia, no pas com un record, sinó com a memòria, com la seva presència eterna”. En aquesta línia, ha afegit que, “en aquest Sagrament, Jesús va substituir la víctima sacrificial per ell mateix, pel el seu Cos i la seva Sang, que ens salven de l’esclavitud del pecat i de la mort “. Igualment ha assegurat que el Fill de Déu, aquest dia, “ens demana que ens estimem els uns als altres i ens convertim en servidors dels altres, com va fer ell quan va rentar els peus dels deixebles”.
En un altre moment, el bisbe de Roma ha explicat que Divendres Sant “és un dia de penitència, dejuni i pregària en què, a través dels textos de la Sagrada Escriptura i de les pregàries litúrgiques, estarem com reunits al Calvari per commemorar la Passió i Mort Redemptora de Jesucrist”. A més, ha presentat Dissabte Sant com “el dia del silenci, viscut amb plor i desconcert pels primers deixebles, colpits per la ignominiosa mort de Jesús”. El Papa ha dit també que, en aquesta jornada anterior a la Pasqua de Resurrecció, “els qui havien esperat en Crist són posats a prova i se senten orfes, potser fins i tot de Déu, mentre la Paraula calla i mentre la vida es troba en el sepulcre”. Francesc ha destacat que dissabte és el dia de Maria, perquè “ella també el viu amb llàgrimes, però el seu cor és ple de fe, d’esperança i d’amor”. Finalment ha expresat el seu desig que, “en el temps de pandèmia que vivim i en moltes situacions de patiment, sobretot quan afecten persones, famílies i pobles ja provats per la pobresa, la calamitat o el conflicte, la Creu de Crist és com un far que assenyala el port per a les naus que segueixen en flotació en un mar tempestuós“. El pontífex ha conclòs que aquest “és el signe de l’esperança que no decep i ens diu que, en el pla de salvació de Déu, no es perd ni tan sols una llàgrima, ni un gemec“.
