El Papa torna a demanar una distribució justa i àgil de les vacunes

El Sant Pare ha felicitat aquesta Pasqua des de la Basílica vaticana, a causa de les restriccions per la pandèmia

4 d'abril 2021 0

@IgnasiMiranda

El Papa ha assegurat aquest diumenge, Pasqua de Resurrecció, que aquest temps “dona esperança i no defrauda”. Ha estat en el missatge previ a la benedicció Urbi et Orbi, des de l’interior de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Després de la Missa matinal que ha presidit, Francesc ha recordat que “Jesús, el crucificat, ha ressuscitat com havia dit”. Enmig d’un tancament gairebé total de les activitats a Itàlia a causa de la pandèmia, el pontífex ha destacat que “avui ressona, arreu del món, l’anunci de l’Església” sobre el retorn del Senyor a la vida. En aquesta línia, ha afegit que “l’anunci de la Pasqua no és un miratge o una via d’escapament davant de la situació que estem vivint”. El Sant Pare ha dit que “la pandèmia encara està en ple curs, i la crisi social i econòmica és molt greu, especialment per als més pobres”. Igualment ha comentat que, “malgrat tot, els conflictes armats no s’aturen i els arsenals militars es reforcen, una realitat que és l’escàndol d’avui”.

El bisbe de Roma ha afirmat que “l’anunci de Pasqua recull en poques paraules un esdeveniment que dona esperança i no defrauda”. Ha explicat que el fet “no ens parla d’àngels o de fantasmes, sinó d’un home de carn i ossos, amb un rostre i un nom: Jesús”. El Papa també ha subratallat que “Déu Pare ha ressuscitat el seu fill Jesús perquè va complir plenament la seva voluntat de salvació, que consistia a assumir la nostra feblesa, les nostres malalties i la nostra mateixa mort per patir els nostres dolors i carregar així el pes de les nostres iniquitats”. Sobre les llagues a les mans, als peus i al costat de Jesús, Francesc ha assegurat que “aquestes ferides són el segell perpetu del seu amor a nosaltres”. El pontífex ha assegurat que “el ressuscitat és esperança per a tots els qui pateixen a causa de la pandèmia, per als malalts i per als qui han perdut un ésser estimat”. A més, ha expressat en forma de pregària el seu desig “que el Senyor doni consol i sostingui les fatigues dels metges i infermers, ja que totes les persones, especialment les més fràgils, necessiten assistència i tenen dret a accedir als tractaments necessaris”. En la mateixa línia, el Sant Pare ha demanat que es continuï amb el procés de vacunació, i ha fet una crida a la comunitat internacional perquè, “en l’esperit d’un internacionalisme de les vacunes, es comprometi de manera conjunta amb el treball per superar els retards en la seva distribució i per promoure el seu repartiment, especialment als països més pobres”.

Presenta Crist ressuscitat com un consol

D’altra banda, el bisbe de Roma ha recordat les dures condicions de vida que pateixen els qui han perdut la feina o es troben amb problemes econòmics. “Que el Senyor inspiri l’acció de les autoritats públiques perquè tots, especialment les famílies més necessitades, rebin l’ajuda imprescindible per a un suport adequat. Malauradament, la pandèmia ha augmentat dramàticament el nombre de pobres i la desesperació de milers de persones”, ha lamentat. Després ha pregat per Hait, “perquè aquest poble no es vegi aclaparat per les dificultats, sinó que miri al futur amb confiança i esperança”. Igualment s’ha mostrat “a prop dels haitians, perquè els dirigents polítics resolguin els seus problemes”. També ha comentat que “Jesús ressuscitat és esperança per a nombrosos joves que s’han vist obligats a passar llargues temporades sense anar a l’escola o a la universitat i sense poder compartir el temps amb els amics”. Ha recordat, a més, que “tots necessiten experimentar relacions humanes reals i no només virtuals, especialment en l’edat en què es formen el caràcter i la personalitat”.

En un altre moment, el Papa ha expressat la seva proximitat a tots els joves del món, particularment “als de Myanmar, que estan compromesos amb la democràcia, fent sentir la seva veu de forma pacífica, perquè saben que l’odi només pot dissipar-se amb l’amor”. Una altra petició de Francesc ha estat “que la llum de el Senyor ressuscitat sigui font de renaixement per als emigrants que fugen de la guerra i la misèria”. Ha recordat que, “en els seus rostres, reconeixem la cara desfigurada i sofrent del Senyor que camina cap al Calvari”, i ha suplicat a tot el món “que no els manquin signes concrets de solidaritat i fraternitat humana, garantia de la victòria de la vida sobre la mort que celebrem en aquest dia”. A continuació, ha agraït “la solidaritat del Líban i Jordània, països que reben moltíssims refugiats que han fugit del conflicte sirià”. També en forma de pregària, ha demanat “que el poble libanès, que travessa un període de dificultats i incerteses, experimenti el consol del Senyor ressuscitat i rebi el suport de la comunitat internacional en la seva vocació de ser una terra de trobada, convivència i pluralisme”.

Fer callar les armes

El Sant Pare, a més, ha tornat a demanar per Síria, “on milions de persones viuen actualment en condicions inhumanes”. Igualment ha recordat el Iemen, on “les vicissituds dels seus ciutadans estan envoltades d’un silenci ensordidor i escandalós, i per Líbia, on finalment s’albira la sortida a una dècada de conteses i enfrontaments sagnants”. Ha fet en aquest sentit una crida a totes les parts involucrades perquè acabin amb el sofriment d’aquestes nacions i que “els pobles devastats per la guerra visquin en pau”. El Papa ha mostrat, sense oblidar cap territori, el seu desig que palestins i israelians “tornin a trobar la força del diàleg per arribar a una solució estable, que permeti la convivència de dos estats en pau i prosperitat”. I encara el bisbe de Roma ha fet memòria de l’Iraq, país que va visitar recentment, “perquè pugui continuar pel camí de pacificació que ha emprès, perquè es realitzi el somni que té Déu d’una família humana hospitalària i acollidora per tots els seus fills”.

Referint-se a una altra zona del món especialment castigada, el Papa ha dirigit també la seva mirada cap a l’Àfrica, on alguns països “veuen el seu futur amenaçat per la violència interna i el terrorisme internacional”. Ha esmentat concretament el Sahel i Nigèria, la regió de Tigray i Cabo Delgado (Moçambic). Francesc ha demanat que es mantinguin els esforços per trobar solucions pacífiques als conflictes, respectant els drets humans i la sacralitat de la vida. En definitiva, ha lamentat que “encara hi ha massa guerres, massa violència al món”. En aquest context, ha suplicat “que el Senyor, que és la nostra pau, ens ajudi a vèncer la mentalitat de la guerra”. Igualment ha ha fet una crida perquè els presoners dels conflictes a Ucraïna oriental i a Nagorno-Karabakh que puguin tornar sans i estalvis amb les seves famílies . També ha pregat a Déu perquè “inspiri els líders de tot el món i es freni la cursa armamentista”.

Finalment el Sant Pare ha recordat que aquest Diumenge de Pasqua ha coincidit enguany amb el 4 d’abril, Dia Mundial contra les Mines Antipersona, que va qualificar “d’artefactes horribles que maten o mutilen molts innocents cada any”. Ha conclos que “el món seria molt millor sense aquests instruments de mort”. A més, ha expressat el seu desig “que s’eliminin totes les restriccions a la llibertat de culte i de religió al món, i que cadascú pugui resar i lloar Déu lliurement”. El pontífex ha acabat la seva al·locució amb aquestes paraules: “A la llum del Senyor ressuscitat, els nostres sofriments es transfiguren. On hi havia mort, ara hi ha vida; on hi havia dol ara hi ha consol. En abraçar la Creu, Jesús ha donat sentit als nostres sofriments. I ara resem perquè els efectes beneficiosos d’aquest guariment s’estenguin a tot el món. Feliç Pasqua, serena i santa a tothom!”.

Un tridu pasqual amb restriccions però intens com mai

Aquesta salutació pasqual, amb la benedicció Urbi et Orbi, ha estat la culminació d’un itinerari que el Sant Pare va iniciar Dijous Sant, quan va presidir la Missa crismal. Després, Divendres Sant va tenir com a moment més viscut el Via Crucis, novament a la Plaça de Sant Pere gairebé buida, amb molt poques persones. Els infants, que havien preparat pregàries, dibuixos i històries explicades, van ser protagonistes. Les seves vivències, que anaven des del bullying fins als conflictes passant per les relacions familiars o per la tristor de no poder acomiadar avis i éssers estimats, van ressonar a tot el món, com també en el cor del Papa. I Dissabte Sant, a la Vetlla Pasqual, el bisbe de Roma va exaltar el triomf de la vida com una esperança especialment sentida per tots els qui pateixen les conseqüències d’aquesta pandèmia.