27 de març del 2020. Convocatòria del papa Bergoglio per pregarunits en la distància obligada per la pandèmia. Milions de persones hopresencien a través dels mitjans.

La plaça de Sant Pere apareix deserta davant les càmeres al capvespre.Plou lleugerament. El Papa travessa la plaça caminant amb el seu pas lleuger,tot i que desigual, acompanyat pel seu cerimonier. S’atura i prega silenciósdavant la imatge del Crist crucificat de Sant Marcello al Corso, que sembla queplora. S’apropa a la imatge de Maria Salus Populi Romani, a la qual té unaprofunda devoció. I després fa una callada adoració eucarística.

En aquelles setmanes en les quals mig planeta va viure confinata casa seva, mentre molts, massa, morien a l’UCI sense el consol de tenir aprop els éssers estimats, i la por tenallava tothom, el Papa va volerrespondre, com ho fa un creient, a la situació de desconcert, incertesa i dolorde milions de persones davant d’una realitat nova i amenaçadora. Pregant ensilenci i meditant sobre aquell passatge de l’evangeli en el qual Jesús dormenmig de la tempesta i els deixebles el desperten plens de por. «No t’importaque morim?» Jesús els pregunta: «Per què teniu por?, encara no teniu fe?», icalma la tempesta.

«La tempesta desemmascara la nostra vulnerabilitat ideixa al descobert aquestes seguretats falses i supèrflues amb les quals havíemconstruït les agendes, els projectes, les rutines i prioritats.» Encara avuihem de continuar treballant per domar la pandèmia. «El Senyor ens interpel·lades de la Creu a retrobar la vida que ens espera, a mirar aquells que ensreclamen, a potenciar, reconèixer i incentivar la gràcia que ens habita. Noapaguem el ble que vacil·la (cf. Is 42,3), que mai no emmalalteix, i deixem querevisqui l’esperança.»