Arcadi Oliveres està íntimament lligat a Justícia i Pau. Ell és fruit de l’aposta del Concili Vaticà II per tenir una veu d’Església laica, que s’adreça a tota la societat, als creients i als qui no ho són, que parla com els laics dels problemes mundials, com els drets humans, la justícia social, la pau, la solidaritat o la cura de la creació.

Sempre intentant viure de manera coherent els valors de l’Evangeli. Aquests valors han guiat la seva vida i s’han plasmat en cada moment de la seva trajectòria. Durant la transició política dels anys 70, va lluitar per la democràcia, per les llibertats, i contra la repressió i la pena de mort. Ja en el període democràtic, va escollir les injustícies mundials com a centre focal de lluita.

A través de les seves classes, la infinitat de xerrades i actes que feia diàriament, Arcadi Oliveres ens ha format i ens ha transformat, a mi i a multitud de persones. Ens va omplir d’esperança, ens va convèncer que teníem força per canviar totes les injustícies i desigualtats que ens envolten. Ell es va enfrontar a tot allò que molts deien que no es podia canviar, i es va comprometre a transformar totes aquelles situacions que són humanament inacceptables.

Molts de nosaltres som fruit de les seves ensenyances. Ens va ensenyar a pensar i a actuar per deixar enrere totes les injustícies i discriminacions que es pateixen al món, i ens va mostrar un mesurador. “Tota reivindicació que no sigui universal no és un dret, sinó un privilegi”. Amb ell, vàrem canviar i ens vam fer diferents, més solidaris amb la resta de persones.

Arcadi sempre ha estat al costat dels nous moviments socials, com ara el pacifista, els que lluiten pel desenvolupament humà o el mateix 15M de l’any 2011. Arcadi és i serà un referent per a tota una generació que s’ha format en l’acció glocal. Ningú de nosaltres no l’oblidarà. Sempre li estarem agraïts per haver passat per la nostra vida.