L’impacte de la pandèmia de la Covid-19 en la joventut i els reptes que ha hagut d’afrontar el sistema educatiu davant el nou escenari plantejat van ser els temes protagonistes de la nova Jornada d’Estudi organitzada per la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona (FCMB).

El saló d’actes de l’edifici de Foment del Treball de Barcelona va acollir la VII Jornada d’Estudi organitzada per la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona, un acte inaugurat pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola.

En el discurs d’obertura, el cardenal Omella va apuntar que el paper dels joves a l’hora d’afrontar la Covid-19 és fonamental perquè “molts diuen que els joves són el futur de la societat i de l’Església, però, com diu el Papa, els joves són el present, tant de la societat com de l’Església”.

Per a la doctora Maria Àngels Calvo, l’esforç realitzat pels professionals de l’educació per adaptar-se al medi no va ser suficient perquè tots els estudiants seguissin els ensenyaments de forma telemàtica, de manera que els menys afavorits van ser víctimes d’una desigualtat destacable a la hora d’accedir als seus estudis.

Segons les dades aportades per la doctora Calvo, 1.600 milions d’estudiants d’arreu del món es van quedar sense poder assistir a classe a causa de la Covid-19 i més de la meitat de centres educatius a Espanya no estaven preparats per continuar les classes de forma telemàtica: “L’educació té el repte ètic i tècnic de tenir en compte la diversitat i la complexitat. Hem de ser capaços d’assolir nivells de qualitat i aconseguir detectar i afavorir el talent diferenciat”. Per tot això, la pandèmia “ha plantejat un repte important per seguir endavant. Hem après molt, aquest any”, va afirmar la doctora Calvo.

La comunicació digital i l’Església

Miriam Díez, periodista, va dur a terme una ponència sobre la comunicació digital i els reptes a què ha de fer front l’Església a l’hora d’adaptar-se a la nova realitat informativa que es planteja en la nostra societat. Una realitat telemàtica que s’ha accelerat amb l’arribada de la pandèmia provocada per la Covid-19.

Per això, l’Església afronta el desafiament d’entrar de ple en el món digital. “La presència de I’Església en el món digital no és opcional, no és una cosa que s’hagi de discutir si cal fer o no”. En tot cas, el món digital no li pot ser aliè. “L’Església no és una entitat que està jugant en una altra lliga, està jugant en aquest món”.

Davant d’això, Díez va apuntar que és molt important que l’Església estigui “sempre a prop de les persones”, i que sàpiga respondre a les necessitats de les noves generacions, més adaptades a les noves tecnologies i que exigeixen un canvi de paradigma en la comunicació: “Els nadius digitals són molt exigents amb l’Església. Volen una Església interactiva, dialogant, que no tingui una autoritat dictatorial”.

L’impacte de la Covid -19 en la salut dels joves

La jornada també va realitzar una mirada transversal a l’efecte de la Covid-19 en la salut física i psíquica dels joves. “L’impacte emocional de la COVID-19 no es pot mesurar”, va remarcar el doctor Xavier Buqueras, metge psiquiatre. Per a ell, la soledat i la nostàlgia són dos dels elements principals que han generat problemes mentals en els joves durant la pandèmia.

El metge pediatre Joaquín Callabed va exposar les seves conclusions del que ha estat la Covid-19 per a la sanitat en general. “El sistema no ha funcionat. La pandèmia ha deixat al descobert importants dèficits estructurals, assistencials i de gestió. En l’àmbit sanitari i econòmic, els resultats han estat molt negatius. Caldrà buscar noves solucions“.

Sobre les propostes de futur, Adalbert Marquès, metge internista i president de Metges Cristians de Catalunya, va destacar tres possibles escenaris: un d’optimista, un altre d’intermedi i un de més pessimista. Per al doctor Marquès, “el que definirà quin dels tres escenaris prevaldrà serà la implantació de mesures més eficients, com generalitzar l’ús de la mascareta FFP2, el desenvolupament de noves vacunes per a les noves variants de la malaltia i, finalment, l’aparició de fàrmacs que siguin més efectius per evitar la cascada inflamatòria que acaba provocant la mort”.