Els estatuts dels focolars —un moviment eclesial fundat el1943 i avui present a 182 països— preveuen que, durant la seva assembleageneral que es convoca cada sis anys, sigui sempre escollida presidentad’aquesta institució una dona laica, cèlibe i de vida comunitària, que formipart del moviment. La fundadora i primera presidenta, Chiara Lubich (Trento,1920 – Rocca di Papa, 2008), va expressar el desig que fos així a Joan Pau II iel Papa va donar el vistiplau a fi que aquesta associació de fidels —quecomprèn homes i dones, laics i clergues— pogués tenir permanentment unapresidència femenina. És un signe profètic en la realitat eclesialpostconciliar, que demana corregir el llast històric d’una organització i d’unavisió excessivament piramidals i clericals de l’Església, tot revalorant el paperde la dona i dels laics en general en la seva missió, en la seva dinamització ien el seu govern.
Després de la presidència de la mateixa fundadora fins a laseva mort i de dotze anys de presidència de la italiana Maria Voce (Calàbria,1937), ara ha estat elegida per a aquest càrrec Margaret Karram (Haifa,Galilea, 1962), àrab de ciutadania israeliana i llicenciada en judaisme per laUniversitat Judaica de Los Angeles. Per a un moviment catòlic internacional, decaire ecumènic i compromès des de la base amb el diàleg interreligiós iintercultural, és especialment significatiu tenir al capdavant una persona delmón àrab, que coneix en profunditat les tres grans religions monoteistes i queha viscut en primera persona des de la infantesa el conflicte, enquistat des defa dècades, entre jueus i palestins.
El carisma dels focolars es caracteritza per promoure lacomunió dins l’Església catòlica i entre cristians de diferents denominacions iper treballar per la fraternitat universal juntament amb persones d’altresreligions o sense conviccions religioses. I ho fa sobretot començant des de ladimensió de la vida i de les relacions interpersonals que les societats actualsfan possible entre homes i dones de cultures i creences religioses diverses.
És un carisma que, com el seu mateix nom indica (focolarevol dir «llar»), subratlla la importància d’aplicar la dinàmica dels vinclesfamiliars a totes les relacions humanes. És un carisma «marià» o també fins itot «femení», no perquè sigui específicament per a dones, sinó perquècontribueix al diàleg, a la cooperació i a la unitat, entre individus i col·lectius,des d’una sensibilitat on el «geni femení» s’expressa en la seva originalitat.Margaret Karram ha declarat que «un gest petit d’amor envers el proïsme potsuperar les pors i construir la pau».
