Benjamí Planes, un dels fundadors de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya l’any 1966, va morir ara fa tot just una setmana als 94 anys d’edat. Aquest referent de la predicació de la Paraula de Déu era el president del Consell Evangèlic de Catalunya, com també director de la revista Presència Evangèlica i un dels predicadors bíblics més respectats en el món evangèlic català. Benjamí Planes, a més, va impulsar la traducció de les Escriptures i dels himnes al català. La contribució de Benjamí Planes ha estat fonamental per a la normalització lingüística del català en les esglésies evangèliques, a través de la Institució Bíblica Evangèlica, així com per donar a conèixer el protestantisme entre la societat catalana. Això el va portar a fundar la revista ‘Presència Evangèlica’, l’any 1968 en plena dictadura franquista, un fet considerat molt agosarat perquè es tractava d’una publicació protestant i en català. Benjamí Planes va néixer l’any 1926, en una família amb pares cristians evangèlics i es reunia a la primera Església Evangèlica Baptista de Sabadell, de la qual era un líder destacat. Ja va ser un jove creient, protestant i català, amb dificultats familiars i econòmiques en plena postguerra, en un ambient de prohibició i persecució per les seves creences, però sempre fent bona cara, com ell deia sovint. Noemí Cortès, de l’Església Evangèlica de Gràcia (Barcelona), ha presentat aquest dimarts la figura d’aquest predicador, des de l’espai Temps de diàleg de Ràdio Estel, dins el magazine El Mirador de l’actualitat, com un exemple per a la societat catalana del present i del futur.

Era una persona molt compromesa amb la fe, amb Déu, però també amb la família, amb els amics i sobretot amb el seu país i la seva llengua. No es tirava enrere i sempre anava endavant. Per a molts, a més, era un mestre perquè era d’una generació que va treballar molt per arribar on estem ara, en llibertat. Una persona sempre positiva i alhora molt treballadora.

Realment va ser una època molt complicada, la del franquisme, després que havíem estat molt reconeguts durant la República. En el règim franquista, havíem tingut esglésies tancades, els infants no podien ser escolaritzats amb normalitat i no podíem ser enterrats al cementiri comú. Tot el que sonés a evangèlic era un greu problema. I ell, com molta gent de la seva generació, va seguir treballant perquè el poble evangèlic pogués tirar endavant. I a més, el fet de ser català i defensar la nostra llengua era un greuge afegit. Benjamí Planes, amb altres pastors i evangèlics en general, volien fer una traducció de la Bíblia al català perquè els protestants tinguessin els textos en aquest idioma i donar també himnes per poder gaudir dels cultes cap a Déu des de casa nostra. Això ho va fer en un moment que no era gens fàcil. La bona voluntat de la Institució Bíblica ha estat la fraternitat i mostrar que podem viure la nostra fe amb tranquil·litat i en pau, sense dir que no recordem el que va passar, perquè va bé saber-ho i així que no es repeteixi mai, però sobretot per viure en pau i en confraternitat gaudint-ne. Elll ens ha dit que ens deixa la pau.

Benjamí Planes era una persona molt planera, molt impetuosa, perquè parlava fort i clar, sense que li calgués un micro. Tot ell era empenta, força i dinamisme, també a l’hora de parlar del Déu que estimava tant i que va tenir al seu cotat.

El Consell Evangèlic va sorgir per ser la unió entre l’estament estatal, la FEREDE, que uneix el protestantisme en la relació amb les institucions polítiques espanyoles, i aquí es va voler aglutinar els evangèlics amb la mateixa federació d’Espanya. Com que cada Església evangèlica és força independent, aquesta és una manera de mantenir-les totes en sintonia des de la seva vida pròpia. I la Institució Bíblica vol ajudar els creients a tenir eines per celebrar cultes i créixer. Tenim també un diccionari, un interlineal del grec al català, alhora que ara en preparem un de l’hebreu al català.

Ens deixa un exemple de treballar, de viure la fe amb il·lusió, amb alegria, i també un llegat que esperem que els evangèlics de generacions posteriors en siguem mereixedors. Volem continuar amb aquesta obra seva.