Són la minoria ètnica més nombrosa a Europa. Solidaris dinsla pobresa, acullen el qui s’hi atansa. Tenen cura dels seus ancians fins a lamort. Solen traspuar joia de viure i humor. Són resilients: tot i que hanpassat segles oprimits, castigats i empresonats, han tirat sempre endavant.Respecten el dol. Els darrers estudis situen l’origen d’aquesta ètnia alPanjab, entre l’Índia i el Pakistan. A Catalunya, hi ha documentats gitanos desdel segle XV. Molts ignoren que al Rosselló s’ha conservat el català gràciesals gitanos i que artistes inoblidables com Charles Chaplin o Elvis Presleyprocedien de famílies gitanes. Enguany ha fet 50 anys del Primer CongrésMundial del Poble Gitano, celebrat al barri londinenc d’Orpington (8 d’abrildel 1971), allí es van decidir la seva bandera blava (cel) i verda (terra) ambuna roda de carro que simbolitza la seva itinerància i l’himne oficial GelemGelem (en romaní: «Vaig caminar, vaig caminar»).
El Dia Internacional del Poble Gitano (8 d’abril) se celebraarreu. S’ajunten, es vesteixen de gala i, a la vora del riu que tinguin més aprop (a Barcelona, el Besòs), tiren pètals de flors i candeles pels difunts:així s’identifiquen com un poble que viu a molts llocs i al mar s’ajunten tots.
Però els gitanos encara no apareixen als textos escolars irares vegades els mitjans transmetem al gran públic els valors positius de laseva cultura. Resta encara per dur a terme un gran treball d’obertura iinformació, per desterrar dels cors la desconfiança i el rebuig. Les nostrescomunitats catòliques haurien de sentir-se instades a sortir a trobar elsgitanos com ho han fet algunes d’evangèliques. Ajudar que el calé creientd’avui se senti membre actiu de l’Església i que la persona allunyada trobi lapossibilitat d’apropar-s’hi. El bisbe Joan Carrera —seguint la tradició de l’arquebisbatde Barcelona, pioner en la pastoral calé— juntament amb sor Carme Rullo,religiosa al servei dels gitanos de la riera d’Argentona i amb Joan Muñoz,gitano, avui prevere, va acompanyar el pelegrinatge dels gitanos catalans aRoma el maig del 1997 amb motiu de la beatificació de Ceferino.
L’escultor imatger sarrianenc Josep M. Camps i Arnau(1879-1968), pare del nostre col·laborador Oriol Camps, tenia un gitano com amodel, per això hi ha moltes imatges del Sagrat Cor o de sant Josep a lesnostres parròquies, davant de les quals preguem, que mostren els tretsvigorosos d’un home d’aquesta ètnia. Crist també té rostre gitano.
