Els ba'hais veiem cada religió com una baula en una sola cadena

Emilio Egea ha explicat que les comunitats ba'hais de Catalunya viuen sempre el diàleg interreligiós

4 de maig 2021 0

@IgnasiMiranda

Els creients de la fe Ba’hai es troben, des del 20 de març passat, en l’any 178 del seu calendari. El cicle va començar coincidint amb el primer dia de la primavera, en què es va celebrar el Naw – Rúz, l’any nou. Aquest calendari es basa en l’any solar i es divideix en 19 mesos de 19 dies cadascun, a més de quatre dies intercalars (cinc en els anys de traspàs) que precedeixen el dinovè mes, dedicat a la regeneració espiritual i preparació per a l’any nou, amb un període de dejuni, aquest any de l’1 al 19 de març, en què els creients d’aquesta religió s’abstenen de menjar i beure des de la sortida del sol fins al crepuscle. Com totes les activitats bahá’ís, les celebracions dels seus dies sagrats estan obertes a tothom, i els amics, col·legues, familiars i companys s’uneixen sovint a aquestes commemoracions, començant pel primer dia, el Naw – Rúz. Recordem que Bahá’u’lláh, fundador de la fe bahá’í el segle XIX, va ensenyar que totes les religions del món representen una mateixa fe, que tota la humanitat és una raça destinada a viure en pau i harmonia i que el propòsit de la vida és desenvolupar-se espiritualment i contribuir a la transformació i millora de les nostres societats. Emilio Egea, responsable de l’Assemblea Espiritual Local dels Ba’hais a Barcelona, ha explicat aquest dimarts, des de l’espai Temps de diàleg i dins del magazine El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, alguns aspectes d’aquesta creença, present en uns 190 països i amb uns 600 membres a Catalunya distribuïts en una cinquantena de comunitats.

El Naw – Rúz marcava ara fa unes setmanes l’inici de l’any ba’hai, amb una commemoració sense rituals especials, viscuda sovint en família. Què és aquesta jornada, per dir-ho així de “cap d’any”, i quines són les principals festes del calendari ba’hai?

A més de ser el dia d’Any Nou, és també una jornada sagrada perquè representa l’arribada de la primavera, semblant a l’arribada del sol en el temps de la Renaixença, de canvi. Representa també per a nosaltres l’arribada de la representació de Déu, Ba’ha’ulà. Nosaltres tenim un calendari propi, i la festivitat té un caire familiar i també comunitari. De fet, aquest any, no hem pogut celebrar el Naw Ruz presencialment per la pandèmia, però habitualment anem fora amb amics i familiars i fem una celebració amb una part espiritual i després un àpat. A banda d’aquest dia, n’hi ha d’altres, com ara el del Naixement de Ba’ha’ulà, el dia del seu traspàs, com també el naixement i la mort del seu precursos, un període de 12 dies que recorda quan Ba’ha’ulà va fer la seva declaració pública als seus companys, tot just a l’inici d’un exili obligat per les autoritats otomanes.

Com estan ara mateix els ba’hais a l’Iran, on van néixer?

Malauradament les autoritats iranianes persegueixen des de fa anys els ba’hais de manera cruel. Tenen una política escrita d’empobriment i anul·lació de la comunitat ba’hai. Volen que no ocupin llocs a l’administració, que no tinguin pensions i, en definitiva, eliminar amb diverses mesures la creença ba’hai tot just al país on va néixer, l’Iran.

Els bahá’ís creuen en l’harmonia entre la ciència i la religió i en la investigació independent de la veritat. Treballen per la igualtat de gènere, l’educació universal, la justícia i l’eliminació de tot tipus de prejudicis i, en última instància, per crear una civilització mundial sostenible i pròspera en els terrenys material i espiritual. Com viu això la fe ba’hai en un món on es difonen aquests valors més enllà de les creences?

Nosaltres pensem que el propòsit de la religió és no només la transformació personal sinó també contribuir al canvi de la societat. Coneixem diverses civilitzacions, cristiana, musulmana o jueva, però ara la fe ba’hai considera que la humanitat està assolint l’edat de la maduresa i és, per tant, capaç d’aconseguir una unitat i governar-se de manera universal davant dels problemes del món. Defensem un govern internacional, un tribunal sense fronteres i altres realitats. Creiem en l’harmonia entre la ciència i la religió, que són dos instruments de coneixement. La religió sense la ciència seria pura superstició, i la ciència sense religió, pur materialisme.

Els creients de les comunitats ba’hais basen en criteris morals totes les seves accions, i col·laboren en aquest procés amb persones de tots els orígens socials, religiosos, nacionals i culturals. Com és aquesta obertura de la fe ba’hai actualment?

Nosaltres estem treballant per la transformació social i sempre disposats a fer-ho en companyia de tothom que comparteixi la necessitat d’entendre aquest canvi. No establim fronteres perquè considerem cada religió com una baula dins una única cadena. És per això que participem en qualsevol fòrum on es practiqui el diàleg interreligiós. Hi ha una unitat bàsica entre totes les religions. De fet la fe ba’hai comparteix uns principis amb el cristianisme.

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d’aquest dimarts 4 de maig.