La portada d’aquest número de Catalunya Cristiana presentadiversos tipus de joves que podem trobar a qualsevol plaça dura dels nostrespobles i ciutats: informals, desenfadats, amb algun pírcing i l’inevitablemòbil a les mans, amb patins i monopatins… I encara que no els deuen faltardificultats de tota mena, personals, familiars, de feina, a la il·lustraciód’Àlex Fogo (que signa com un grafiti), tots somriuen. Les simpàtiquescaricatures contrasten amb el fons realista, talment com a les vinyetes deTintín d’Hergé. I és que us dediquem el Primer Pla. El Sínode de Bisbes de 2018(Els joves, la fe i el discerniment vocacional) ja demanava que, malgratl’evident context de globalització creixent, es destaquessin les nombrosesdiferències entre contextos i cultures juvenils, fins i tot dins d’un mateixpaís. Aquesta obertura espontània a la diversitat fa que en molts llocs del mónels joves sigueu pioners de trobades i d’encontres interculturals i interreligiososen la perspectiva d’una convivència pacífica.
També al Sínode es reconeixia la necessitat de prepararconsagrats i laics, homes i dones qualificats que us acompanyin. Una necessitatque s’ha fet encara més palesa arran delCovid-19 que ha produït un triple efecte homogeneïtzador en vosaltres: laconsciència de la pròpia contingència, el fet de veure que és possibleemmalaltir o morir a qualsevol edat i una notable impotència per planificar elfutur. També ha tingut efectes positius, com l’enfortiment del diàleg amb elsvostres pares, germans i avis o el fet de valorar més el contacte amb la natura,l’aprenentatge del teletreball i del debat en xarxa.
Tots els joves sou destinataris de la pastoral vocacional,però cal desenvolupar processos pastorals complets que abastin des de lainfantesa fins a la vida adulta i introdueixin en la comunitat cristiana. Uscalen testimonis creïbles i amb autoritat, entesa no com a poder directiu, sinócom una veritable força generadora que us faci créixer. Quan Jesús es trobavaamb els joves de qualsevol estat i condició els deia «Aixeca’t i camina!» i laseva paraula realitzava allò que deia.
El bisbe Xavier Vilanova, auxiliar de Barcelona, explicavaamb entusiasme el testimoni de Montse Medina, una noia valenciana de 34 anysamb dos màsters i una beca per a un doctorat d’enginyeria matemàtica icomputacional a Stanford, fundadora d’una exitosa start-up a Silicon Valley,que en el cim de la seva carrera com a executiva a Deloitte, ho va deixar totper ingressar en un convent de clausura. I Samuel Gutiérrez, que va treballardurant setze anys a la nostra redacció (1999-2015), acaba de ser ordenatprevere a Sant Feliu de Llobregat.
I tots mantenint sempre el somriure sincer als llaviscar, com deia el Dr. Isidre Gomà, biblista, les vocacions tornaran a venir quanels consagrats tornem a somriure.
