S’acaba de publicar el llibre Cants d’esperança, editat per l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós. Aquest treball, escrit per Antònia Domingo, Mercè Amat i Isabel Mercadé, explica la història i l’experiència de la Coral Interreligiosa per la Pau, nascuda ara fa 13 anys a Barcelona. La iniciativa musical, pionera a Europa, existeix per fomentar la pau, des de la catalanitat i a través de la cultura del diàleg i la diversitat. El grup reuneix música, religió i tradició a través del cant sagrat de les diferents cultures, amb la intenció de despertar l’anhel més profund de l’ésser humà al llarg de la història. Un dels objectius de la Coral Interreligiosa és expressar el desig de concòrdia i esperança en les identitats espirituals dels pobles

El llibre Cants d’esperança té un pròleg de Xavier Melloni i un epíleg escrit per diferents personalitats de la cultura i de diferents tradicions que han conegut la Coral Interreligiosa. Hi destaquen les aportacions d’Ellen Gould, Jorge Burdmann, Halil Bárcena, Vicente Merlo, Francesc Torralba i Thubten Whangchen. En el llibre, es reflecteix també l’experiència dels diferents directors i cantaires. ‘Cants d’esperança ja es pot trobar a la seu d’AUDIR, al carrer Lledó número 11 de Barcelona, i a la llibreria Claret, al carrer Roger de Llúria 5. Una de les autores del llibre, Isabel Mercadé, cantaire també de la Coral Interreligiosa, ha destacat la importància d’haver recollit les vivències del grup ara en un llibre.

Sobretot vol comunicar el plaer de la diversitat i un cant d’esperança per a la humanitat. Un objectiu és l’acceptació d’una herència, perquè la coral és el resultat d’un patrimoni i una herència de diversitat religiosa que forma part de les nostres arrels, però també en el diàleg amb visió d’interculturalitat i sense el qual no pot existir harmonia. La pau de la humanitat depèn de la de les cultures. Quan aquest diàleg es trenca, esclaten les guerres. El multiculturalisme encara es manifesta en clau colonialista, com si una cultura o una raça fos superior a les altres. En definitiva, cal que la cultura de guerra es transformi en cultura de pau. La interculturalitat demana obertura a l’altre. Encara un tercer objectiu de la coral és la idea que l’aspiració a la pau és innata a l’home, però no pot ser el triomf d’una cultura, d’una religió o d’una ideologia política. La pau, que no és tant una conquesta, és sobretot un estat de confiança. Una civilització com la nostra, que creu que necessita exèrcits per fer la pau, no té cap credibilitat si no aposta per una pau interior completa. No podem gaudir de la pau si no es troba a dintre de les persones. Nosaltres, a la coral, veiem la pau com un do, una revelació des de l’amor, la bellesa i l’harmonia. El principal objectiu del llibre és transmetre l’esperança de l’ésser humà, com un do que tots portem a dintre.

Va sorgir després de tots aquests anys d’experiència d’aquests anys viscuts a la coral, per poder explicar la vivència i tota la història de concerts i del fet que el grup, amb la col·laboració de moltes institucions, ha fet el seu camí. Avui és un projecte d’èxit català.

Es viu des d’un estat d’obertura i creixement. Som cantaires de tradicions diferents, i es crea una harmonia natural. Normalment l’assaig és a les 8 del vespre, quan gairebé tots venim de treballar. Però quan assagem, pel fet de cantar un determinat estil, pugem la nostra vibració i es genera una energia i una comunió i fraternitat que fa que sovint acabem abraçant-nos. Són classes molt enriquidores.

Primer de tot, es pot trobar un interès musical. Conèixer i cantar cançons d’altres tradicions ja genera interès i és un enriquiment mosical. I humanament, és molt interessant entrar en un espai d’obertura i en un eixamplament del propi esperit que dona un estat de benestar interior molt bonic. La coral està oberta, i ara ens falten homes.

Es presentarà el 10 de juny a la llibreria Alibrí (carrer Balmes, 26, de Barcelona) i, després al setembre, a Claret, a la seu d’AUDIR i en altres llocs.