Des de fa uns anys els atacs contra lescreences religioses no fan més que augmentar arreu del món, també a Occident.Aquesta és la preocupant realitat que constata un manifest publicat el dijous20 de maig pel Grup de Treball Estable de Religions (GTER). El document Fòbiesantirreligioses. Drets i límits de la llibertat d’expressió —signat per lesEsglésies catòlica, evangèlica i ortodoxa, i per les comunitats jueva imusulmana— assenyala que a Catalunya i a Espanya l’odi contra la religió creixi es manifesta en forma d’antisemitisme, islamofòbia i cristianofòbia. Per alsmembres del GTER aquests atacs són especialment dolorosos perquè sovint es fanen nom de la llibertat d’expressió.
El manifest afirma que “la llibertatd’expressió és un bé preuat”, però que “no és l’únic dret de que què gaudim elshumans. Existeix també la llibertat religiosa, que inclou… la llibertat de noser perseguit, insultat, vexat en les creences religioses”. A més, els signantsassenyalen que “les creences religioses són un dels aspectes fonamentals de lespersones, que vertebren, donen sentit… i cal cuidar aquest bé en benefici,també, de tota la societat”. El document indica com a punt clau la recerca d’unequilibri i reclama un respecte: “Es tracta de conjuminar dos drets, les duesllibertats [la d’expressió i la religiosa]… Es pot dir de tot contra lesreligions? Per la seva banda, les religions ho han d’aguantar tot? Des d’unpunt de vista ètic la resposta és negativa: no tot s’hi val.”
Així mateix els membres del GTER citendiferents exemples de legislació vigent a casa nostra i a Europa que protegeixel dret a la pràctica religiosa, com ara el Consell de l’Audiovisual deCatalunya, la Constitució espanyola, el Consell d’Europa o el Tribunal Europeudels Drets Humans. Alhora lamenten, però, que “les lleis dels països democràtics, tot i queafirmen que hi ha límits a la llibertat d’expressió pel que fa al tema religiós(la vexació, la injúria o el discurs de l’odi), molt difícilment els tribunalsemeten sentències condemnatòries per aquestes causes, perquè es busquen atenuantsi eximents”. Els signants acaben el document comprometent-se a defensar el dretde tot ciutadà a practicar lliurement qualsevol religió, fins i tot si cal pervia judicial.
