El qui estima està en Déu i Déu en ell

El Concili Vaticà II ha expressat, entre moltes altresmaneres, com és la nostra relació amb Déu que, com diu sant Joan, és «amor»:«L’aspecte més sublim de la dignitat humana el trobem en aquesta vocació del’home de comunicar-se amb Déu. Aquesta invitació que Déu adreça a l’home dedialogar amb ell comença amb l’existència humana. Si l’home existeix, és perquèDéu l’ha creat per amor i, per amor, no para de donar-li l’ésser. L’home nomésviu plenament segons la veritat reconeixent lliurement aquest amor i abandonant-seal Creador» (GS,19).

Coneixem el que és estimar, però busquem un amor més gran,una realització més plena que ens proporcioni una felicitat sense límits. La personahumana s’hi enganxa, però, quan descobreix una iniciativa que el captiva, quel’atreu, que el sedueix. Fixem-nos de quina manera reacciona el profeta Jeremies:«Senyor, m’has seduït i m’he deixat seduir; has volgut forçar-me i te n’hassortit» (Jr 20,7). Una experiència descrita amb sinceritat, expressivitat i passió.Tota ella plena de Déu! És l’actitud del qui sap que l’amor de l’altre és més fortque la pròpia capacitat de confiar i de ser fidel. L’experiència bíblica ens faveure que Déu s’ha enamorat del seu poble i així ho expressa el llibre del Deuteronomi:«El Senyor s’ha enamorat de vosaltres i us ha escollit… i ho ha fet perquè usestima» (cf. 7,7-8). La iniciativa en l’amor és de Déu i, espera la nostraresposta. Fixem-nos-hi bé, Ell, sotmès a la nostra voluntat, a la nostra llibertat.Vet aquí el gest més gran d’humilitat i voluntat de comunió plena ambnosaltres.

I, com arribar a Déu. A Déu el coneixem a través de Jesús.Diu sant Joan que «a Déu ningú no l’ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu iestà en el si del Pare, és qui l’ha revelat» (Jn 1,18). El diàleg amb ell i lareferència serà una constant de la vida de Jesús quan ens demana una definiciórespecte de la seva persona, ja que vol posar-nos en relació amb Déu, el seuPare i el nostre Pare. Quina notícia ens dona l’Evangeli? «Ha vingut a casaseva i els seus no l’han acollit» (Jn 1,11). Una situació que es repeteix quan nol’acollim a Ell i a aquells i aquelles en qui es deixa representar (cf. Mt 25,31-46).Però tot esdevé bona notícia quan diu que «a tots els qui l’han rebut, als quicreuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu» (Jn 1,12).

Jesús ens ha guanyat la millor condició humana, que ésla de ser fills de Déu i, amb ella, la màxima dignitat. «La prova que som fillsés que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: “Abba,Pare!”» (Ga 4,6). La nostra vida, si volem que sigui cristiana, s’haurà dedeixar omplir de l’Esperit de Déu que ens ha donat Jesús, viure la llibertat delsfills de Déu i comptant amb la seva gràcia i els seus dons.


Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

L’àgora de l’Església a Catalunya només és possible si hi ets tu. Fes-te de la comunitat "Catalunya Cristiana"!