Aquest any es compleixen 50 anys de l’inici del Servei d’Assistència Domiciliària a Barcelona (S.A.D.). Amb aquest motiu, la Comunitat de Sant’Egidio ha organitzat un acte commemoratiu i alhora d’homenatge a l’Obra de la Visitació, institució que va començar aquest servei a Barcelona a l’any 1971. L’acte té lloc dilluns 31 de maig, a les 18 h, a la basílica de Sant Just i Pastor de Barcelona.

L’Obra de la Visitació

Fundada el 1922 per Francisca Roig Valls, viuda d’Artigas, i la col·laboració del Dr. Josep M. Alós, l’Obra de la Visitació de Nostra Senyora va néixer per visitar i ajudar els malalts i els ancians amb pocs recursos socials i que sovint es trobaven abandonats a les llars. El beat Pere Tarrés va ser-ne un dels primers consiliaris i l’han seguit d’altres significatius sacerdots com Alfons M. Thió s.j. , Lluis Antoni Sobrerroca s.j. i actualment Josep Maria Forcada.

Quan va morir la fundadora al gener del 1971, l’obra de la Visitació era present en més de 35 grups parroquials per a la visita i ajuda dels malalts a llurs domicilis i sostenien diferents centres residencials per a infants o ancians a l’Ametlla del Vallès, Santa Coloma de Cervelló, Rubí o Barcelona. Eren una comunitat de religioses amb una àmplia xarxa de voluntàries laiques i amb un gran protagonisme de la dona.

Van comprendre els signes dels temps al costat dels més pobres i hi van respondre amb l’Evangeli a la mà i lliurement. Es van reconèixer en l’esperit del Concili Vaticà II vivint una experiència comunitària oberta a la societat, més enllà dels àmbits clericals, però amb fidelitat a l’Església i una estreta vinculació amb la realitat diocesana.

Fruit d’una llarga experiència, estudi i sensibilitat, el 1971 l’Obra de Visitació «va començar una obra innovadora al nostre país, el Servei d’Assistència d’ancians a Domicili (SAD)», que es desenvolupa fonamentalment a Barcelona. Detecten la soledat en què es troben molts ancians i les dificultats que tenen els més pobres.

L’obra pren la responsabilitat de desenvolupar un ajut a domicili que inclogui les vetlles, ajuda domèstica, cures d’infermeria i visites. Dolors Aragó i M. Dolors Margarit, dues de les seves promotores, justificaven el servei «perquè l’ancià pogués conservar la independència de la llar quan no en fos necessària l’hospitalització i les famílies trobessin una ajuda que els permetés compaginar la feina fora de casa amb l’atenció a l’ancià».

Les noves institucions democràtiques van prendre la iniciativa per desenvolupar aquest servei d’atenció domiciliaria (SAD) i els processos de secularització van anar minvant els recursos de la Visitació. Però l’aventura espiritual i social de l’Obra de la Visitació havia deixat una llavor en la nostra societat.

La fe viva esdevé una cultura i, com ens recorda el papa Francesc, «els nostres sants van inculturar l’Evangeli en la vida del nostres pobles». La massacre dels ancians durant la pandèmia revela la importància de desenvolupar els serveis d’atenció domiciliària per als ancians, integrant el social i el sanitari com van començar a fer a l’obra de la Visitació.

La cultura de la visita, com aquella primera visita de Maria a l’anciana Elisabet, continua viva. La visita torna a obrir l’esperança a una vida que canvia, obre de nou a la promesa d’un futur millor, i en la visita s’intueix la visita de Déu.