El 25 de març passat, festivitat de l’Anunciació, escommemorà el Dantedì, el dia de l’inici de la Divina Comèdia, l’obra mestra delpoeta per antonomàsia, Dante Alighieri, del qual celebrem set-cents anys de laseva mort o, millor, del seu ascens al Purgatori. En aquesta avinentesa, elpapa Francesc ha recomanat als catòlics de llegir-la. Es tracta d’una obramestra de la literatura universal, farcida de saviesa, que convida a la contemplaciódel Misteri —en el qual vivim submergits— i a la seva interiorització. LaDivina Comèdia està estructurada en tres grans parts, que corresponen a l’Infern,al Purgatori i al Paradís i descriu el procés pel qual passa l’ànima del pecadorper salvar-se: aquesta salvació és el desig, no solament del poeta, sinó detota la humanitat.
Tots ens podem identificar amb el protagonista de la DivinaComèdia: els qui es troben a la meitat del camí de la vida, els qui se sentenextraviats dins la senda obscura perquè han deixat la recta via i es trobennecessitats de redempció, els exiliats, els qui pateixen la corrupció de lesinstitucions i anhelen una altra forma de govern, els qui en aquest temps depandèmia s’han preguntat sovint pel més enllà… I, brillant com un estel,Beatriu, la dona que representa l’itinerari cap a la saviesa. La Divina Comèdiaté paral·lelismes evidents als dels evangelis dels quals està impregnada: undels seus traductors, l’escriptor i antropòleg Joan Francesc Mira, equiparal’itinerari del poeta a la passió de Crist.
La versió catalana d’Andreu Febrer i Callís és la primeratraducció completa en vers d’Europa, acabada el 1429. La Divina Comèdia, segonsJosep Maria Ballarín, capellà i poeta, ens porta a una edat mitjana molt méslluminosa que la fosca i obscurantista que vam aprendre i el medievalistaJacques Le Go subratlla que Dant hi fa una críticavehement de la glòria humana que envaeix lasocietat i la literatura.
«Verge Mare, filla del teu Fill», és el primer vers del’últim cant del Paradís, d’extraordinària bellesa, amb el qual es clou aquestamagnífica obra de la literatura italiana i universal. Els versos 1-39constitueixen l’oració que sant Bernat, gran devot de la Mare de Déu, iacompanyant de Dant en l’última part del llarg camí que va emprendre (momentmístic), dirigeix a Maria per demanar-li que intercedeixi per tal que el poetaflorentí pugui veure Déu. El professor Virgil Ani, president de la SocietatDante Alighieri de Romania i de la Societat Romanesa-Catalana Ramon Llull, quedirigeix de fa anys una lectura pausada, meditativa i interdisciplinària del’obra de Dant a la Universitat de Barcelona, n’ha fet un article que trobareua les pàgines 24-27.