La pandèmia del Covid-19 va trastocar les expectatives de lapolítica migratòria del Govern central. Arran de l’estat d’alarma i elconfinament domiciliari de la població a partir del 14 de març, es va decidir,cinc dies més tard, l’expulsió o l’alliberament dels interns que hi havia alsCentres d’Internament d’Estrangers (CIE) de tot l’Estat espanyol. Durant dos-centsdies, els CIE van existir sense internaments, fins a l’anunci del Govern centralde reactivar-los el 23 de setembre.
Durant el primer trimestre del 2020, la tasca d’acompanyamentals interns del CIE de Zona Franca (Barcelona) per part de la Fundació MigraStudium, entitat social fundada el 2003 per la Companyia de Jesús a Catalunya,va ser molt complexa arran dels inicis de la pandèmia. Pel que fa al darrertrimestre, la direcció del CIE, amb la complicitat dels òrgans judicials, vaimpedir el reinici de les visites de qualsevol organització no governamental,fins i tot de familiars i amics. Per tant, el CIE ha esdevingut un lloc amb un internamentagreujat dins del propi internament.
Aquesta és una de les conclusions de l’Informe 2020 sobre elCIE de Zona Franca, dut a terme per la Fundació Migra Studium, que porta pertítol Menys drets, més patiment i que es va presentar el dilluns 7 de juny a laseu de Cristianisme i Justícia, a Barcelona.
Al llarg de les primeres deu setmanes del 2020, l’equip de voluntarisi voluntàries de Migra Studium es va fer present al CIE de Zona Franca amb elsobjectius d’oferir acompanyament psicosocial als interns, contribuir a reduir-neels riscos de vulneració dels drets i afavorir una transparència iresponsabilitat més gran per part de les autoritats.
L’equip de Migra Studium va rebre cinquanta-set peticions devisites —un 26% aproximadament del total de persones internades al CIE de ZonaFranca fins al 19 de març— i va acompanyar personalment cinquanta-sis persones,tots homes, privades de llibertat. Gairebé nou de cada deu eren procedents delMagrib.
«Van ser reiterades les queixes dels interns sobre el fredinsuportable a les cel·les durant les nits, la humitat constant al pati i a l’interiorde les zones comunes i que els àpats se servien freds», ha posat en relleuJosetxo Ordóñez, coautor de l’informe. Per la seva banda, Ana Bosch, l’altraautora del document, ha assenyalat que «als CIE abunda l’opacitat i no hi haespai per als drets humans».
M. Carmen de la Fuente, coordinadora del Servei Jesuïta aMigrants i directora de Migra Studium, ha explicat que «malgrat els dos-centsdies tancat, el CIE ha tornat a mostrar el seu rostre visible, físic iestructural de la voluntat cega de no acollir, de no reconèixer, de no atendrel’altre, el que és diferent, el que ve d’altres terres». I ha denunciat «laincapacitat i la manca de voluntat» de les administracions per fer polítiques adientsals projectes migratoris.
