Arran de la lenta sortida de la pandèmia, s’ha incrementatel nombre de persones que desitgen donar als altres una part del seu temps coma voluntàries i especialment ara que entrem en període de vacances.
Tots tenim capacitats i qualitats al servei dels altres ipodem exercir un voluntariat. Però cadascú ha de trobar la fórmula més oportuna.Caldrà, doncs, fer un bona tria sobre el tipus d’entitat on poder desenvoluparaquestes capacitats, perquè no tots servim per a tot. Hi ha persones lliuradesals altres que en són prototipus. En francès, els voluntaris s’anomenenbenèvoles i és que el voluntari s’aboca a un amor benvolent que supera elsesquemes i es dona sense esperar res a canvi. D’altres, en canvi, estannecessitades d’esdevenir-ne. Cal evitar buscar en el voluntariat unaterapèutica compensadora de les deficiències pròpies, però, com diu el profeta,tampoc no podem apagar «la flama del ble que vacil·la» i una persona, benorientada i acompanyada, pot prestar un excel·lent servei com a voluntari.
La Federació Catalana del Voluntariat Social és una xarxad’entitats sense afany de lucre que treballa pel foment, la promoció i elreconeixement del voluntariat social: voluntariatenunclic.cat és una borsa enlínia al servei de persones i d’organitzacions. Hom pot veure les ofertes quehi pugen entitats d’arreu de Catalunya i pot fer la cerca segons les pròpiespreferències, disponibilitat i motivacions. També hi ha entitats que volendifondre que tenen places disponibles de voluntariat i empreses que necessitenequips de voluntariat, per tal d’acollir-se a la responsabilitat socialcorporativa.
L’Església —seguint l’estil de Jesús que demana opcionsde vida voluntàries («qui vulgui venir amb mi…»)— és un gran voluntariat. AlPrimer Pla presentem, entre d’altres opcions de voluntariat eclesial, ArrelsSant Ignasi una fundació social nascuda dins de lacomunitat parroquial de Sant Ignasi de Loiola (Lleida) que acull, acompanya iatén persones sense llar i amb addiccions per tal que puguin fer una reinserciósocial amb dignitat. Els cristians del segle XXI hem anat prenent consciència quecal reforçar els vincles entre consagrats, professionals i voluntaris per fer unmillor servei. I els benvolents també s’han de capacitar i formar de manera permanent.I els rectors i agents pastorals hem de poder donar respostes concretes i coherentsa aquells que, voluntàriament, s’ofereixen per regalar als altres part del seutemps, el tresor més preuat.
