La frase és de la Doctrina Social de l’Església presa deldocument sobre l’Església en el món d’avui del Concili Vaticà II, quan diu que«amb el seu ensenyament social, l’Església vol anunciar i actualitzarl’Evangeli en la complexa xarxa de les relacions socials. No es tractasimplement d’arribar a l’home en la societat —l’home com a destinatari de l’anuncievangèlic— sinó de fecundar i fermentar la societat mateixa amb l’Evangeli»(CDSE, 62; GS 40). Vet aquí la força transformadora de l’Evangeli oferta com abona llavor sembrada en el cor del nostre món, en les seves perifèries i moltmés enllà d’elles. És una prova contundent el testimoni abnegat de tants homesi dones, preveres, membres de vida consagrada i laics i laiques, sembrant labona llavor de la Paraula de Déu en terrenys on hi creixen també moltes malesherbes, i fent-ho sense defallir. Tenim clar que no podem deixar de sembrar, ésun imperatiu evangèlic que s’està duent a terme amb un estil ben original.

Quan ens endinsem en l’Evangeli i arribem a conèixer laintuïció de Jesús respecte del que ha vingut a fer en aquest món, entenemfàcilment que en Ell no hi ha pretensions de grandesa ni la seva actuació maino ve imperada per l’orgull ni per l’obsessió de poder. Es tracta de tot elcontrari. Ha vingut a posar en relleu el valor de la humilitat i de les cosespetites. Jesús, des del seu llenguatge expressat amb la senzillesa de les paràboles,ens parla de la manera com Déu es fa present en la nostra vida de forma calladai eficaç. Es refereix a la sembra de quelcom que donarà fruit abundós, quasisense l’esforç humà, per pur do de Déu, ja que la llavor sembrada «germina icreix sense que sapiguem com» (cf. Mc 4,27). Aquesta llavor és la Paraula deDéu que fecunda la terra i fa germinar tot el que en ella hi ha sembrat.

En tot això hi ha un missatge important que hemd’acollir. El treball de la sembra és fonamental i necessari sempre, tambél’anunci de l’Evangeli i tota obra d’evangelització. No podem deixar de fer-ho,cal evangelitzar en tota ocasió de forma silenciosa o explícita, amb el testimonii amb la paraula. I tot això, amb la convicció que qui fa créixer la llavor idesenvolupar-se és Déu, qui treballa és Déu i ens crida a ser els seus col·laboradorstot fent possible els inicis del creixement. Els cristians hem de saber que elnostre paper és treballar de valent i no desanimar-nos, encara que hi siguinles dificultats que posa el mal sembrat al nostre entorn. En aquest exercici hiha el sentit de la vocació i la missió que hem assumit des del Baptisme i laConfirmació, a més dels altres compromisos assumits. Ens ha de mantenir semprela confiança del sembrador que sap que el resultat del seu treball està enbones mans.