L’Hospital de Campanya de la parròquia barcelonina de SantaAnna va esdevenir, divendres 4 de juny, centre de vacunació de les persones mésvulnerables que s’hi acosten, dia a dia o periòdicament, quan necessitenaixopluc, suport i alimentació. Montse Pérez és doctora dermatòloga ivoluntària de l’Hospital de Campanya de la parròquia barcelonina de Santa Anna.
Doctora, com va anar la vacunació? Quantes persones van ser vacunades?
Vam arribar a vacunar setanta persones, perquè no n’hi vahaver més; s’hi van posar totes les vacunes. Vam fer aquesta previsió segons lespersones que havien sol·licitat la vacunació, però la veritat és que ens vamquedar curts. Per tant, el CAP que es va fer càrrec de la vacunació ha promèsque, d’aquí a quinze dies, s’hi tornarà a desplaçar amb una nova sèrie de dosis.Per la nostra banda, aquests dies fem un recompte de la gent que s’ha quedatsense vacunar amb aquesta primera edició.
Per tant, això no ha acabat aquí…
No, no ha acabat aquí. La veritat és que l’acceptació haestat molt bona. Portàvem dues o tres setmanes fent molta campanya de laimportància de la vacunació, tant per a un mateix, com per als convivents; sónpersones que tenen relació amb molta altra gent i sense cap mesura de seguretat,solen tenir un estat de salut feble, amb malalties cròniques, problemesd’immunitat, patologies respiratòries, etc. Sovint no tenen accés a l’atenciómèdica i sanitària. Penso que és una de les maneres amb què el col·lectiu delssense sostre pot accedir a tenir una filiació, a entrar dins d’un sistema desalut comú per a tothom, encara que sovint això és molt difícil. I és que en elmoment que a aquestes persones els demanes unes dades concretes, si no tenenpapers, potser començarien a tenir més problemes dels que ja tenen.
S’ha hagut de fer molta pedagogia del que és la vacunació ales persones més vulnerables o en risc d’exclusió social?
Sí, certament. Cal tenir en compte que si tots nosaltres jahem estat reticents, per diferents qüestions, a la vacunació en els darrersmesos i setmanes, hi ha col·lectius, com les persones sense sostre, que encara n’hanestat molt més. Hem hagut d’informar-los amb rigor que la vacunació és moltimportant per a cadascun d’ells i per a la salut dels que conviuen amb ells. Sempreens hi hem d’adreçar amb respecte, tolerància i educació. A més, són personesque tenen molta mobilitat, es desplacen d’un lloc a un altre, sol·liciten l’entradaen un alberg, en una habitació… i cal que estiguin vacunats, perquè serà unrequisit que se’ls demanarà tard o d’hora. La veritat és que tots ells vanacceptar de molt bon grat la vacunació. Divendres passat va ser una jornada esplèndidaen tots els aspectes: d’ordre, d’agraïment per part d’uns i dels altres… Totplegat, una jornada molt enriquidora.
Com ha estat el procés de gestió per tal de vacunar la gent queviu al carrer?
Ha estat un procés realment complicat. El que ésrelativament senzill per a la població en general, per a aquestes persones, queno tenen telèfon mòbil, adreça electrònica o ordinador, no és que siguidifícil, sinó que és pràcticament impossible. L’administració no ho ha posatfàcil a ningú, però encara menys a les persones que tenen una situació de vida (llar,seguretat, recursos…) molt inestable.
Des de l’Hospital de Campanya de Santa Anna poseu en relleula invisibilitat del sensellarisme. La pandèmia actual els ha fet mésinvisibles?
Sí, absolutament. La parròquia de Santa Anna està situada alcor de Barcelona i molta gent encara no coneix la tasca que estem duent a termeamb la gent sense llar. Qualsevol de nosaltres podem acabar en una situació comla que pateixen les persones sense llar. No ens n’adonem o no volemadonar-nos-en. Això és una realitat. A les cues de la fam hi ha cada cop mésgent que recull menjar perquè s’ha quedat sense feina i els pocs diners que téels fa servir per pagar un lloguer, però no en té per menjar. L’Hospital deCampanya no és un menjador social, però en el temps de campanya ha hagut deconvertir-se en un centre de repartiment d’àpats per a la gent més necessitada.
Quina és la seva tasca com a metgessa dins de l’Hospital deCampanya?
Un grup quatre metges hem format una plataforma que s’anomenaSalut Sense Sostre. Intentem solucionar els problemes d’emergència, de primeralínia, que ens plantegen les persones que demanen ajuda mèdica a Santa Anna ique de ben segur no acudiran a un CAP. Bàsicament, els serveis que oferim són elsde podologia i optometria. És molt agraït perquè, al migdia, abans o després demenjar, poden passar per la sala capitular de l’església de Santa Anna, que ésdel segle XIV, on tenim ubicada la consulta, i els resolem els seus problemessanitaris. Això ho fem els dilluns i ara hem començat a fer-ho els dimecres almatí a les Missioneres de la Caritat, a l’església de Sant Agustí. Crec que lamillor medicina que pots oferir a una persona que es troba en aquestescondicions és fer-li una abraçada terapèutica i escoltar-la.
