És una qüestió d’urgència. No ens podem perdre discutintteories mentre hi ha tanta necessitat a aclarir, tants problemes a solucionar,tanta gent que espera resposta a preguntes que aparentment no entenen, tantsinterrogants que fan minvar la confiança, tanta malaltia a vèncer, tanta porque convé superar… Algú, en una reacció espontània, ha dit: «És com si Déu nohi sigui!» Pensem que els apòstols ja van tenir aquesta sensació quan dins labarca tot trontollava, mentre Jesús dormia i ells no podien amb el vent i la tempesta.Tornar a l’Evangeli és confiar en Jesús i fer fora la por, tota por!

Però no estam sols. Déu mai no abandona la seva Església. Alllarg de la història s’han viscut i superat temps difícils. S’han vençuttemptacions fortes. S’ha peregrinat amb la confiança posada en aquell que ha assenyalatla ruta. D’on venen les pors? Per què tanta desconfiança, si el Senyor és ambnosaltres? És veritat que dubtar és molt humà, però potser ens costa entendre Jesúsquan ens diu: «Jo seré amb vosaltres cada dia» (Mt 28,20).

L’ambient generalitzat de crisi econòmica causat per lapandèmia encara activa, a més del patiment en moltes persones i famílies perl’escassetat de recursos materials bàsics, també infon una sensaciógeneralitzada de desconfiança. L’atur, com a notable exponent d’aquestasituació, relega a la impotència una part nombrosa de la població, sobretotjove, que contempla amb por el seu futur.

Davant tot això, l’Església ens convida a alçar la nostramirada cap a Déu i confiar-hi, ja que «l’amor que Crist ens té ens obliga» (2Co5,14). L’existència cristiana dona raó d’una cosa fonamental que no podemoblidar: «Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut. Déu ésamor; el qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell. On hi ha amor no hiha por, ja que l’amor, quan és complet, treu fora la por» (1Jn 4,16.18).L’amor, aquest Amor de Déu, del qual en participa el nostre, venç la por, totapor.

És urgent, doncs, un retorn explícit a l’Evangeli. Quisap si certes vegades la nostra indecisió és fruit de buscar més el blindatgede les seguretats i no el risc de la confiança? Fem nostra la recomanació quefa Pau al seu deixeble Timoteu: «Déu no ens ha donat un esperit de covardia,sinó un esperit de fortalesa, d’amor i de seny» (2Tm 1,7). Amb aquest «esperit»podem presentar-nos amb la cara ben alta i vèncer els contratemps i la por. Alcostat de Jesús, tot canvia, amb Ell és possible afrontar els reptes del nostretemps i recuperar de nou la confiança. Deixem que el seu amor ens domini ivisquem no tant per a nosaltres mateixos, sinó per a Ell i per als altres,germanes i germans nostres.