L’any 2020, 141.194 llars on viuen 272.702 persones es van beneficiar de l’acció social de les Càritas amb seu a Catalunya, cosa que representa un augment del 26% respecte del 2019. Així ho reflecteix la memòria del 2020 de Càritas Catalunya, que s’ha presentat en roda de premsa el 8 de juliol, presidida per Mons. Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense.
Els col·lectius més afectats per l’exclusió social en aquest període marcat per la pandèmia continuen sent les mares soles, les famílies amb fills, la gent gran i les persones que provenen d’altres països i que no tenen la situació regularitzada, o que cauen en la irregularitat sobrevinguda.
El 64% de les persones ateses es troba a l’atur, fet que reflecteix l’estreta relació entre les situacions d’atur i l’exclusió social. El 16% tenen una feina, que sempre és precària i no els permet cobrir les seves necessitats bàsiques. Pel que fa a la situació administrativa, es distribueix en proporcions pràcticament idèntiques entre les de nacionalitat espanyola (33%), en situació administrativa regular (34%) i en situació administrativa irregular (33%). Aquest darrer col·lectiu amb encara menys oportunitats, i amb una vulneració constant dels seus drets.
El sotrac del Covid-19
«El sotrac del Covid-19, l’estat d’alarma i el llarg període de confinament han suposat una sacsejada social, econòmica i emocional considerable», exposa Francesc Roig, president de Càritas Catalunya. «La riuada de la pandèmia ha enderrocat moltes estructures que intuíem sòlides i probablement res no tornarà a ser igual. Però, malgrat tot aquest devessall d’inseguretat i sacrifici, Càritas no ha tancat.»
Francesc Roig constata com «tot i el lleuger respir que suposà l’inici del desconfinament i l’arribada de l’estiu, a Catalunya, prop de la meitat de les persones ateses per Càritas continuaven en recerca de feina i gairebé dues de cada tres famílies van sobreviure amb una feina informal, i el 20,2% de les persones ateses per les Càritas catalanes vivien en llars que no comptaven amb cap ingrés econòmic. Una estadística que gairebé ha duplicat la realitat de les famílies que patien aquesta greu situació abans d’esclatar la pandèmia, a meitat de març del 2020. Això s’ha traduït en el fet que més de la meitat de les llars acompanyades per Càritas s’hagin trobat immerses en situació de pobresa severa (55,3%)».
Les mesures de protecció social són insuficients. Segons explica el president de Càritas Catalunya, «el 93,5% de les famílies acompanyades per les Càritas catalanes no cobra la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). Només el 9,7% de les famílies rep correctament aquesta prestació i gairebé el 50,5% de les famílies transiten en el desconeixement administratiu per demanar-la. Un 64% de les famílies ateses per les Càritas de Catalunya tampoc no té informació sobre l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i només un 19,4% considera que té prou informació per poder iniciar-ne la tramitació oficial».
