Meritxell Ruiz ha estat nomenada nova secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), en substitució del jesuïta Enric Puig, que ha estat des del 2005 al capdavant de l’entitat que aplega els aproximadament 400 centres d’inspiració cristiana que hi estan associades. L’Escola Cristiana de Catalunya mira endavant després de 16 anys amb Enric Puig al capdavant. El jesuïta, nascut a Barcelona el 1945, va ingressar el 1970 a la Companyia de Jesús i, set anys més tard, va ser ordenat sacerdot. Entre molts altres serveis, ha estat director de l’Escola de l’Esplai de Barcelona (entre 1972 i 1980), secretari de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai (del 1976 al 1979) i president de la mateixa entitat (fins al 1980). També ha estat director general de Joventut de la Generalitat de Catalunya (del 1980 al 1989) i secretari general i canceller de l’Arquebisbat de Barcelona (Entre el 1996 i el 2000). L’any 2005 va ser nomenat secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i, des del 2010, ocupa la Presidència de la Fundació de l’Institut Químic de Sarrià. El mateix 2010, va ser coordinador diocesà de la visita de Benet XVI a Barcelona, on va presidir el 7 de novembre la dedicació de la Basílica de la Sagrada Família. A més, entre altres tasques, ha estat consiliari de la Fundació Pere Tarrés i director de l’Escola Tècnica Professional del Clot. El 2014, Enric Puig va rebre la Creu de Sant Jordi. És autor de diverses obres religioses i de temàtica educativa. deixa ara la màxima responsabilitat a la Fundació Escola Cristiana, en què havia recollit el testimoni del salesià Francesc Riu, que l’havia dirigida els 28 anys anteriors. Aquest dijous, en una entrevista al programa El Mirador de l’actualitat de Ràdio Estel, Enric Puig ha destacat que l’Escola Cristiana i la concertada en general tenen el gran repte d’assolir la desitjada gratuïtat i consolidar el seu servei a la llibertat de les famílies per escollir centre d’acord amb les pròpies conviccions.
Començo preguntant-li per la qui serà, des del setembre, la seva successora, per primera vegada una dona i laica secretària general de l’Escola Cristiana de Catalunya. Qui és Meritxell Ruiz? I què destacaria d’ella?
Destacaria sobretot la seva preparació més d’exercici professional que no pas la de títols, tot i que té els suficients. I a més d’haver estat consellera i conèixer molt bé l’administració pública, ha estat tres anys directora de l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú, i ha estat treballant un any a l’equip central dels escolapis de Catalunya. El pas per l’administració, des d’una responsabilitat tan alta i també per l’escola, la capacitaven plenament. A més, és una persona molt identificada amb la missió de l’Escola Cristiana de Catalunya, també en bona part des de la seva etapa juvenil en què va estar molt implicada en moviments de joves i catequesi de la seva parròquia. Per tant, això li dona una dimensió que pot ser molt important de cara a l’exercici de la secretaria general de l’Escola Cristiana de Catalunya.
Quina impressió té sobre el que han estat aquests 16 anys en què vostè ha estat el secretari general de l’Escola Cristiana de Catalunya?
Han estat 16 anys en què podríem distingir etapes. La Llei d’Educació de Catalunya ha marcat un abans i un després. Per primera vegada es parla d’un servei d’educació en què s’inclou l’escola pública i la concertada. Més recentment, un tret important és l’estudi que ha fet el síndic de Greuges sobre la situació de l’escola a Catalunya. Ha deixat clar l’infrafinançament de l’escola concertada , ja que hi ha una diferència en el cost de la plaça d’uns centres i dels altres. I s’han començat a fer passos per superar aquestes diferències. Per exemple, s’han incorporat uns quants professors i ara, seguint l’estudi del síndic, que és inqüestionable, s’ha d’anar cap a la gratuïtat de l’escola.
Amb aquesta fita de la gratuïtat, l’escola catalana i les famílies seran més lliures?
Sí. Com diu la llei, fins i tot l’Estatut i la Constitució, els pares han de poder triar l’escola que vulguin i aquesta ha de ser gratuïta. Una exconsellera al capdavant de l’Escola Cristiana, com és Meritxell Ruiz, serà un bon pont amb l’administració. Hi ha, a més, un altre fet. La pandèmia ha influït moltíssim en l’escola concertada, perquè ha posat molts pares en una situació en què és impossible portar els fills a aquests centres, si s’ha de fer càrrec del pagament d’unes quotes perquè el govern no cobreix la totalitat de la plaça. A més, hi ha una disminució de la natalitat, un fet que obliga els sectors públic i concertat a una reestructuració, perquè baixen els alumnes. Es pot discutir si calen polítiques de foment de la natalitat, com tenen França i altres països, però la realitat a Catalunya és que hi ha cada cop menys alumnes que comencen el P3. Segurament s’han de rebaixar les ràtios, perquè això ha de comportar no només estalviar-se sous sinó el contrari, que la feina de l’educador sigui més qualificada i tinguem un millor ensenyament.
Va ser el 1977, ara fa 44 anys, quan començava el camí d’aquesta gran entitat, ara Fundació Escola Cristiana. Es posava en marxa en un moment difícil a nivell social i polític i enmig de perspectives de canvi importants. Tenint en compte que l’Escola Cristiana escolartiza un de cada quatre alumnes catalans i representa dos terços de tots els centres concertats catalans, quins reptes té ara la fundació?
Jo deixo a Meritxell Ruiz molts problemes. El primer és el de la gratuïtat. El dia en què la plaça escolar sigui gratuïta, haurem aconseguit de debò que els pares puguin portar els fills on vulguin. Avui uns pares amb ingressos limitats, i són molts, per exemple, amb un dels dos pares a l’atur, és impossible que facin front a les quotes que forçosament ha de posar l’escola concertada. Això no es pot fer d’un dia per l’altre, sinó amb una planificació en quatre o cinc anys fins a la gratuïtat. Si es fa això, avançarem en la qualitat de l’ensenyament i també en el sentit democràtic que comporta que els pares puguin exercir aquest dret d’elecció.
Vostè ha realitzat importants serveis en els àmbits religiós, acadèmic, pastoral i fins i tot social i polític, ja que va ser director general de Joventut de la Generalitat. Es considera un home polivalent?
Certament he fet moltes coses que no hauria imaginat mai quan estudiava o quan vaig fer-me jesuïta. Per exemple, no hauria imaginat que coordinaria l’organització del viatge d’un Papa, com tampoc la varietat d’haver treballat a l’estructura eclesial com a secretari i canceller de l’Arquebisbat de Barcelona. També he portat una comunitat cristiana com la del Clot. A més, quan donava classes d’història de l’art, no hauria pensat mai que arribaria a coordinar les Escoles Cristianes de Catalunya. No sé si soc polivalent o no, però el cert és que he fet coses molt diverses. També he obeït bastant.
Enric Puig escriu cada setmana, a partir d’històries de la vida, una reflexió que es publica actualment en els fulls diocesans de Barcelona i Terrassa. Aquesta és una de les activitats que seguirà fent a partir d’ara? Com serà la vida d’Enric Puig després de deixar la Secretaria General de l’Escola Cristiana?
Dels articles del Full Dominical, aquesta setmana he de lliurar el número 668. Aquesta és una feina que porto amb el meu estil metòdic. Ara em queden algunes feines. Em jubilo parcialment però seguiré fent treball que em queden. Em queda temps encara de president del Patronat de l’Institut Químic de Sarrià, segueixo amb els articles del Full Dominical i també em dedico molt a coordinar la Pastoral dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona. I no vull negar que potser m’agradaria fer unes memòries en què expliqui totes les històries que m’han anat passant en l’exercici professional. A més, vull tenir un temps per ser més ordenat en la pregària i en la lectura i, en definitiva, apropar-me més al Senyor i preparar-me per morir bé, tot i que no m’agrada dir-ho així.
Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l’actualitat d’aquest dijous 8 de juliol
