A l’Evangeli podem escoltar aquesta invitació que prové de Jesús: «Veniu ara tots sols en un lloc despoblat i reposeu una mica.» La frase va dirigida als deixebles que han estat amb ell i han escoltat els seus ensenyaments. Tanmateix, qui ha de descansar hi té realment dret, a fer-ho? Sembla que només el qui ha treballat. Però, com entendre-ho en un moment en el qual, pels efectes de la pandèmia del coronavirus, persones i famílies senceres s’han quedat sense feina i amb molt poques perspectives de tenir-ne? Què vol dir «veniu i reposeu» quan el que més voldríem per a milions de persones és disposar d’un mínim d’ocupació per portar a casa el pa de cada dia.
«Reposar una mica» pot tenir diverses accepcions i pot expressar moltes situacions en la vida, però dit per Jesús pot significar donar un valor diferent a una interpretació que ha d’ajudar a pal·liar la frustració que hi ha. Potser el que Jesús vol dir significa «estar-se amb Ell», tenir-lo com a referent, quan de fet se’ns demanen noves i valentes actituds per fer front a les dificultats. El que ens ofereix és la seva companyia, la seva paraula, la seva amistat i, amb tot això, el plantejament d’unes noves relacions humanes i una organització social que faci superar les desigualtats i creï noves oportunitats per poder tenir un treball digne i decent.
Al costat del Senyor experimentem la seva proximitat, la seva confiança, el seu amor, ja que ens sentim guiats per Ell, com les ovelles que senten el pastor molt proper, vetllant, atent, amable, cordial. Un pastor que allunya la por, que preveu les dificultats que poden aparèixer i ens protegeix, que sap donar-nos l’aliment que necessitem en el moment que cal. Qui pot crear llocs de feina? Qui té la responsabilitat de crear aquelles condicions que l’han de fer possible? Si, d’una banda, tenim dret al descans, també hem de poder defensar i exigir el dret al treball. És un fet que, perquè uns puguin descansar, altres han de treballar.
L’Evangeli contraposa —Jesús mateix ho fa— la figura del pastor a la de l’assalariat, fent-nos veure que es pot donar la possibilitat que algú no estimi el ramat i s’aprofiti de la seva condició de superioritat o d’autoritat mal entesa. A l’assalariat no li importen les ovelles, només el propi guany i el benefici personal. Apliquem-ho a tots els camps de la vida i de la nostra organització eclesial, allà on algú exerceix un càrrec de responsabilitat enmig d’una comunitat humana i entre persones a les quals ha d’acollir, cridar i afavorir amb la seva companyia, amb nous projectes de reinserció laboral i fent possible la creació de llocs de treball. Ho hem vist a Càritas, petits gestos ho han fet realitat.
