Era a principis de l’any passat, just el coronavirus estava fent la seva aparició a escala mundial i la paraula epidèmia era substituïda per una altra paraula, pandèmia, quan apareixien unes estadístiques que feien esgarrifar i donaven notícia de les diferents pandèmies que assotaven infinitat de països, especialment del tercer món, els països més pobres. La pandèmia del coronavirus no era la més forta ni extensa, la gent més afectada per pandèmies sabia suportar-les i estaven acostumats a enfrontar-s’hi. En pocs mesos, les xifres es disparaven i es passava de centenars a milions de morts. Avui, passat un any mig, encara s’està lluitant amb molts mitjans de prevenció, però a la vegada és constant la crida a la responsabilitat personal amb vista a la repercussió social.
Fa poc se’ns feia aquesta pregunta en un programa televisiu: «La pandèmia, ens està fent millors?» Les respostes han estat moltes i ens ha donat peu a aprofundir en allò que és més essencial de tot el que hem viscut, tant si ho hem buscat com si ens ha sobrevingut. Referint-se a Jesucrist, sant Pau diu: «Vosaltres l’heu escoltat a Ell i us han ensenyat a viure segons Ell» (Ef 4,21). Certament, al llarg d’aquest temps molts han manifestat que Jesucrist ha estat i segueix sent el seu referent, han redescobert la pròpia interioritat i, la urgència de ser més sensibles a les necessitats del voltant, allà on escassegen els recursos materials i espirituals. La pandèmia, han dit molts, ha estat i segueix sent una oportunitat per repensar actituds i comportaments. Avui preocupen altres pandèmies, com l’econòmica i la falta de sentit. Així s’ha de reconduir la nostra recerca.
Sant Pau, encara, hi afegeix aquesta expressió: «Sabeu la veritat segons Jesús, deixant la conducta anterior, ens porta a despullar-nos de l’home antic desfigurat pels desigs enganyosos, i a renovar-nos espiritualment, revestint-nos de l’home nou, d’aquell mateix home, just i veritablement sant, que Déu creà a imatge seva» (Ef 4,21-24). Quan es viuen situacions de desert i una certa desertificació, envaeix la dimensió espiritual de la persona, massa acostumats a rebre respostes immediates de to consumista, necessitem respostes que ens obrin a noves dimensions en la vida personal i que afectin en bé el conjunt de la societat. Jesús es presenta com el qui ofereix un aliment diferent que ens enforteixi per al caminar de cada dia: el pa de la seva paraula i el pa de l’Eucaristia. A aquesta proposta només demana que s’hi respongui amb l’adhesió de la fe i diu: «Allò que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat» (Jn 6,29).
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
